San Pietro in Montorio: el Tempietto de Bramante
San Pietro in Montorio — Tempietto de Bramante
Bramante, 1502. Arquitectura religiosa. Cinquecento. Roma
Introducció
Serà un dels primers treballs de Bramante a Roma. És una capella, realitzada entre 1502–03, en un petit pati; segons la tradició va ser crucificat Sant Pere. És model d’edifici religiós de planta central, inspirada en els temples monòpters hel·lenístics, i l’alçat recorda el Temple de les Síbils a Tivoli.
Anàlisi i característiques
Se’l considera com l’ideal estètic renaixentista del segle XVI. Aquest ideal arquitectònic s’aconsegueix utilitzant diversos principis:
- Un llenguatge arquitectònic grandiós i monumental. S’ha aconseguit a través d’un rigorós estudi de les proporcions de cada una de les parts de l’edifici.
- Creació d’un espai arquitectònic complet i tancat en si mateix. L’edifici ideal renaixentista correspon a una construcció de planta central simètrica en relació a un sol punt situat al centre, tancada i harmònica.
És de planta central circular i domina un eix vertical, que abarca des de l’acabament de la cúpula fins a la cambra subterrània. Al voltant d’aquest eix s’articulen dues estructures concèntriques:
- El cos cilíndric interior: un cos cilíndric mural, robust, amb una cúpula sobre tambor, decorat exteriorment per pilastres i buits. La sala té dimensions mínimes.
- El cos exterior concèntric: un cos exterior concèntric que envolta el cilindre central.
Elements decoratius
Els elements decoratius es redueixen al mínim i, quan existeixen, no tenen només funció ornamental. Els buits a la part superior i inferior són la font lluminosa. L’escut continua la línia vertical creada pel mateix buit i per la porta d’entrada a la planta baixa. El fris, decorat amb triglifs i mètopes, fa referència al martiri de l’apòstol.
Conclusions
És un edifici de gran monumentalitat, malgrat les petites proporcions. Bramante va plasmar l’edifici prototip ideal; es basa en figures geomètriques (cercle) combinades amb elements d’arquitectura clàssica. S’aprecia la rigorosa concepció unitària que es manifesta no solament a la planta central sinó també a cada una de les parts de l’alçat. El templet assenyala el punt de la recerca arquitectònica a petita escala.