Sant Climent de Taüll: Història i Iconografia del Fresc

Context històric

Es creu que l’anònim Mestre de Taüll i el seu taller eren originaris del nord d’Itàlia i que, en arribar a Catalunya, van ser contractats per realitzar aquestes pintures. Al fust de la primera columna del nord-oest del temple hi ha la inscripció de la datació de consagració de l’església, el 10 de desembre de 1123, feta per Sant Ramon, bisbe de Barbastre.

Aquest conjunt mural va ser adquirit per la Junta de Museus de la Ciutat de Barcelona, que, entre 1919 i 1923, el va arrancar de l’emplaçament original mitjançant un delicat procés d’extracció per preservar aquest important patrimoni cultural de Catalunya.

L’extracció de la pintura del mur original i el traspàs a un altre suport es va fer amb la tècnica anomenada strappo, que consisteix a arrencar només la pel·lícula pictòrica del fresc, sense el morter de la preparació.

Temàtica i iconografia

El conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll mostra una representació de la teofania (manifestació de la divinitat de Déu), basada en el text de la segona parúsia, és a dir, la segona vinguda de Crist al món, narrada a l'Apocalipsi de Sant Joan.

L'absis: La Maiestas Domini

A la part superior de l’absis hi ha la imatge de la Maiestas Domini, el Crist Jutge, de cos sencer i inscrit en una màndorla (marc en forma d'ametlla), assegut sobre l’arc del cel amb la terra als seus peus.

• Crist beneeix amb la mà dreta.
• Amb l’esquerra aguanta un llibre amb la frase llatina «Ego sum lux mundi» (Jo sóc la llum del món), de l’Evangeli de Joan.
• A banda i banda hi ha l’alfa i l’omega —primera i última lletra de l’alfabet grec—, que simbolitzen que Ell és l’inici i la fi de tot.
• Envoltant aquesta imatge, hi ha la representació simbòlica dels quatre evangelistes, presentats cadascun per un àngel.
• Finalment, a cadascun dels dos extrems de la composició, hi ha un àngel serafí.

El registre inferior i la volta

A sota d’aquesta imatge hi ha representada la Verge Maria, que sosté el Sant Greal, acompanyada pels sants apòstols Bartomeu, Tomàs, Jaume, Felip i Joan. Aquests darrers estan representats en un arc més gran, imberbes i amb un llibre a la mà dreta.

A la part superior de la volta hi ha la representació de la Dextera Domini (mà de Déu que beneeix) i la imatge de l’Agnus Dei, l’anyell místic de set ulls, símbol del poder il·limitat de Crist. A l’intradós de l’arc s’hi representa la paràbola del ric Epuló i el pobre Llàtzer, que al·ludeix a la salvació dels justos.