Sant Tomàs d'Aquino: Fe, Raó i Aristotelisme

Segle XIII: La recepció d'Aristòtil i Sant Tomàs

Sant Tomàs d'Aquino va interpretar l'obra d'Aristòtil amb l'objectiu d'integrar-lo en la teologia cristiana. L'aristotelisme va suscitar resistències per part de l'autoritat eclesiàstica i d'aquells que s'identificaven amb Sant Agustí. Es va prohibir als filòsofs discutir qüestions teològiques amb l'intent de subordinar la filosofia a la religió. Tot i això, els filòsofs van persistir amb la seva actitud, cosa que va causar la seva condemna definitiva. A partir d'aquí, la filosofia s'havia de sotmetre a l'ensenyament de la fe i es va voler acabar amb l'aristotelisme.

Sant Tomàs d'Aquino

Va cristianitzar Aristòtil de la mateixa manera que Sant Agustí va cristianitzar Plató. El pensament tomista es basa en:

• L'esforç per incorporar Aristòtil en el pensament cristià.
• L'interès per harmonitzar la fe i la raó.
• L'esforç per provar l'existència de Déu i la seva teoria ètica.

El problema entre fe i raó

Tomàs distingeix entre fe i raó:

• La fe: Se situa en l'àmbit de la religió; són veritats revelades que no es poden comprendre, s'han de creure.
• La raó: Se situa en l'àmbit de la filosofia; parla de veritats naturals a les quals s'accedeix mitjançant la raó.

Per a ell, la filosofia està al servei de la teologia, però no sotmesa. Si una veritat de raó es contradiu amb una veritat de fe, aleshores la veritat de raó serà falsa. Tomàs parlarà de l'existència d'unes veritats que necessiten la demostració racional per a la fe. Són veritats que ens ajuden a explicar l'existència de Déu.

Conclusions sobre l'existència de Déu

Necessitem l'existència de Déu per explicar que Déu és el primer motor del món. Els éssers estan en moviment perquè són potència i necessiten un ésser immòbil que estigui en acte.

La creació

Sant Tomàs admet que Déu és el creador del món. Parla d'un ordre jeràrquic entre les criatures:

• Àngels: immaterials i immortals.
• Éssers humans: formats per cos i ànima.
• Éssers corporis naturals.

L'ànima connecta els humans amb els éssers immortals. A més, comparteix la teoria del coneixement d'Aristòtil i defensa que el coneixement té l'origen en els sentits.

La influència posterior del tomisme

La ruptura de la tradició escolàstica comença amb Guillem d'Occam i segueix en la Il·lustració.