Sarcòfag dels Esposos: Obra Mestra de l'Art Etrusc
Sarcòfag dels Esposos
- Títol: Sarcòfag dels Esposos
- Autor: Desconegut
- Cronologia: 520 a.C.
- Tipologia: Grup exempt
- Materials: Terracota policromada
- Mides: 2,20 x 1,41 m
- Estil: Etrusc
- Tema: Funerari
- Localització: Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma)
Anàlisi formal
La tapa té forma de llit i presenta dues figures reclinades en actitud plàcida. L’home va descalç i la dona porta sabates de punxa. Els gestos de les mans denoten una actitud afectuosa. La dona porta un gorro i trenes al davant, amb una túnica llarga; l’home, situat al darrere, té un semblant fort i protector, amb el tors nu i el cabell cap enrere. La perspectiva és frontal i els rostres són geomètrics i sense expressivitat.
De la influència grega es rescaten els ulls ametllats, el somriure arcaic, la barbeta punxeguda i el cabell llarg i trenat. De la influència etrusca destaquen l'expressió dels trets facials com la boca, el nas i els pòmuls. La part superior del cos de les dues figures està molt treballada, a diferència de les cames, i destaca una flexió de la cintura poc natural i d'angle recte.
Interpretació
Context
La civilització etrusca es trobava a l’actual Toscana i va dominar gran part de la península Itàlica i Roma. La tradició diu que provenen de l’Àsia Menor i barregen la seva cultura amb l’art grec i oriental.
El seu art estava marcat per les creences religioses i donaven molta importància a la vida d'ultratomba. Per aquest motiu, feien màscares de cera del rostre del difunt o urnes per guardar les seves cendres. L'obra mostra una parella trobada en unes excavacions.
Funció i significat
La funció era funerària i religiosa: servia per guardar les cendres de la persona morta, dipositades després dels rituals d'incineració. Esculpir els morts demostra la importància que tenia per als etruscs la idea de la mort, entesa com un pas a una vida millor, motiu pel qual se celebrava amb festes, pintures al fresc a la cambra i músics.
Models i influències
Els models van ser les pintures egípcies i l’escultura grega arcaica, i van servir d’influència per a la Roma clàssica en l'àmbit del retrat.