El Sector Públic: Impostos, Despeses i Funcions Econòmiques

El Sector Públic i la Gestió Econòmica

Tipologies d'Impostos

Els impostos es poden classificar segons diferents criteris:

• Econòmic: Indica en què es gastarà i com s'ingressarà, distribuït en capítols.
• Orgànic: Ens diu qui gasta i qui ingressa.
• Per programes.

Definició d'Impostos

Obligació de pagaments sense contrapartida directa (no es rep res a canvi de manera directa).

• Directes: Graven directament la capacitat econòmica (ex: IRPF). Poden ser progressius, proporcionals o regressius.
• Indirectes: Graven indirectament la capacitat econòmica (ex: IVA).

Definició de Taxes

Pagament amb contrapartida directa.

Conceptes d'Ingressos Relacionats

• Ingressos corrents: Impostos + taxes + transferències.
• Ingressos de capital: Transferències de capital.
• Als ingressos financers se sumen els ingressos d'actius financers i la variació de passius financers.

Ingressos no financers = Ingressos corrents + Ingressos de capital + Ingressos d'actius financers + Variació de passius financers.

Funcions dels Impostos i Taxes

• Recaptatòria: Per obtenir despesa pública.
• Redistributiva: Mitjançant un sistema progressiu, paguen els que més tenen, afavorint els que menys tenen.
• Modular el comportament: Gravar per tal que hi hagi un menor consum de certs productes o activitats.

Classificació de les Despeses Públiques

Les despeses funcionen per capítols:

1. Remuneracions de personal: Cost que suposa el personal per a l'administració.
2. Despeses corrents en béns i serveis: Adquisició de béns i serveis quan l'administració contracta una empresa per subministrar-los.
3. Despeses financeres: Depenen del tipus d'interès.
4. Inversions reals: Inversions de la Generalitat.
5. Transferències de capital: La Generalitat encarrega a diputacions o municipis que facin obres en el seu nom.

Funcions Econòmiques del Sector Públic

1. Regulació i "Regles del Joc"

   Fixar i vetllar per les "regles del joc": regular l'activitat, què es pot i no es pot fer a través de càmeres legislatives. Marcar què poden fer les empreses i la societat. És necessària la regulació.

2. Funció Redistributiva

   Reduir desigualtats. El sistema econòmic genera desigualtats, i el sector públic les ha de reduir. La "factura" d'una economia en una societat ve donada per les desigualtats que generen conflictes. La redistribució no només ajuda a la vulnerabilitat, sinó que també aporta més estabilitat.

3. Provisió de Béns i Serveis

   • Fallides de Mercat i Externalitats

     Les fallides de mercat es produeixen quan els béns i serveis estan mal produïts o hi ha poca o molta producció.

     Externalitats:

     • Positives: Benefici social > benefici individual (ex: serveis públics).
     • Negatives: Costos socials > costos individuals (ex: contaminació).

     Adam Smith va assenyalar que el mercat no tracta l'ètica sinó l'interès de cadascú en perseguir el seu benefici.

   • Béns i Serveis Públics vs. Privats

     • Béns i Serveis Públics: El consum d'una persona no impedeix el de l'altre. És difícil de cobrar als que no volen pagar perquè és difícil excloure'ls (ex: wifi).
       • No rivalitat: No hi ha competència en el seu consum.
       • No excloent: Hi ha dificultat per excloure els que no paguen.
     • Recursos comuns: Tipus de bé públic d'ús comú, gent que n'aprofita sense pagar-lo.
     • Béns i Serveis Privats: El consum d'una unitat impedeix que es pugui tornar a consumir.

4. Estabilització Econòmica

   El Sector Públic (SP) intenta evitar crisis o situacions d'eufòria perquè hi hagi estabilitat econòmica. En moments de crisi, ha de proporcionar Demanda Agregada (DA) i reduir-la quan hi hagi excés. També pot disminuir impostos en èpoques de crisi perquè la gent pugui consumir més, i augmentar-los quan hi ha una fase expansiva. És més estructural amb despesa pública que amb impostos (major efecte multiplicador).

L'Efecte Multiplicador de la Despesa

L'increment de la despesa pública provoca un increment de la renda, que al seu torn genera un increment del consum, i això un nou increment de la renda. L'increment final de la renda és superior a l'increment inicial de la despesa pública.

L'objectiu del SP és que hi hagi plena ocupació, cosa que necessita temps, però els aturats no s'ho poden permetre.

Estabilitzadors Automàtics

Quan l'economia s'esfondra, s'activen automàticament:

• Estabilitzadors automàtics de despeses: Ex: subsidi d'atur. Ningú pren la decisió i el pressupost s'amplia automàticament.
• Estabilitzadors automàtics d'impostos: Ex: impost sobre la renda.

Finançament del Dèficit Públic

Més despesa pública i menys impostos condueixen a una situació de dèficit.

Si en el comportament anticíclic volem activar l'economia, hem d'augmentar la despesa pública, però cal generar dèficit pressupostari. Si no, voldria dir que s'augmenten els impostos i l'efecte positiu de la despesa pública queda contrarestat.

L'única manera de finançar-lo és a partir del deute per no generar dèficit. L'Estat no s'endeuta amb bancs sinó amb bons.

Polítiques Monetàries

Política Monetària Expansiva

Baixa el tipus d'interès i puja el PIB i els preus. En una situació de crisi, aquesta política ens fa pujar el PIB i els preus.

Política Monetària Contractiva

Si hi ha inflació, farà baixar el PIB i els preus. En una situació d'inflació però de crisi, no seria bo aplicar-la perquè contrauria més l'economia.