El Sector Serveis i el Turisme a Catalunya i Espanya

El Sector Serveis o Terciari

El sector serveis o terciari reuneix totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials, sinó que ofereixen un servei. Són activitats intangibles relacionades amb el transport, el comerç, la sanitat, el turisme, etc. Aquests serveis poden ser públics si depenen de l'Estat o privats si depenen d'una empresa.

Aquest sector és un símbol de desenvolupament: si més d'un 50% de l'activitat es dedica al sector serveis, es considera un país desenvolupat. No obstant això, un alt percentatge de sector terciari no sempre implica un alt desenvolupament econòmic. Per exemple, un país no industrialitzat pot tenir un gran potencial turístic, però no ser un país desenvolupat econòmicament perquè els ingressos que genera aquest turisme, en gran part, se'n van fora. La República Dominicana n'és un exemple.

Una característica important és que els serveis no estan distribuïts de manera uniforme al territori. A les grans ciutats es poden trobar tot tipus de serveis, mentre que als pobles petits pràcticament no n'hi ha, excepte els bàsics (metges, farmàcia).

El Turisme

El turisme és la principal font d'ingressos per a Espanya i genera molts llocs de treball, encara que molts siguin de tipus estacional. L'activitat turística genera un bon nombre d'altres activitats econòmiques com l'hostaleria. Aquesta activitat és molt recent, a partir dels anys 50 del segle XX, lligada a tot un seguit de canvis, com per exemple la jornada laboral de 8 hores, la millora en el transport, etc. A més, és una de les principals fonts d'ingressos i de treball de molts països.

Podem classificar el turisme segons el lloc d'origen dels turistes, el tipus d'activitat i les seves característiques.

Segons el lloc d'origen:

Parlem de turisme exterior quan els turistes venen o viatgen a un país aliè al seu. El turisme interior, en canvi, es dóna quan es viatja d'un punt a un altre dintre el mateix estat.

Segons el tipus d'activitat turística:

Parlem de turisme cultural, aquell que ve motivat pel desig d'ampliar coneixements o per assistir a actes culturals. També parlem de turisme ecològic, aquell que es realitza quan es viatja a països naturals, poc alterats per l'acció de l'home.

Un altre és el turisme rural: es fan viatges per allunyar-se de la vida urbana i acostuma a ser de varis dies a l'any. També trobem el turisme de salut, enfocat a la curació o recuperació de l'equilibri psíquic. També hi ha el turisme esportiu, ja sigui tradicional o d'aventures, i fins i tot és aquell que es porta a terme en assistir a un determinat esdeveniment esportiu.

El més típic és el turisme de sol i platja, que tracta d'un turisme amb la finalitat de dirigir-se a la costa i es porta a terme a l'estiu. Un altre és el turisme de neu, que es tracta d'anar a les muntanyes per activitats esportives, i es porta a terme a l'hivern. Turisme de negocis: es porta a terme per motius professionals per participar en fires i convencions o simplement per viatges comercials.

La tercera classificació té a veure amb les característiques del turisme:

Turisme juvenil: són gent amb baix poder adquisitiu, acostuma a escollir llocs barats i senzills, i el sistema de transport més assequible.

Tercera edat: viatgen en grups, amb itineraris diferents i en temporada baixa.

Familiar: normalment amb pares o fills.

Grupal: són viatges organitzats i tot està estructurat.

Turisme de masses: els llocs de destinació solen ser la costa on es concentra moltes persones al mateix temps i en molt poc espai.

Turisme de minories: és aquell que es dirigeix a llocs poc visitats i són gent que sol tenir un alt poder adquisitiu i cultural.

Les zones turístiques poden ser de temporada o de tot l'any. La capacitat i la importància de les zones hoteleres es mesura pel nombre de llits. Les grans zones arriben als 1000 llits per cada cent habitants, és a dir que la població es multiplica per deu en determinades èpoques de l'any.

Desplaçaments turístics segons la distància:

Podem distingir entre nuclis turístics propers: són els que estan a 200 km de distància com a màxim i és l'espai reservat pels desplaçaments del cap de setmana, s'acostuma a fer en cotxe o tren. Els turistes s'allotgen habitualment en residències, càmpings, hotels...

El segon nucli és l'intermedi: són els situats en un radi de fins a 2000km i en aquest espai es concentra gran part del turisme de vacances. Els mitjans de transport utilitzats són l'automòbil, el tren o l'avió. Acostumen a ser llocs de sol i platja i també a les zones de muntanya.

Nucli llunyà: a partir de 2000km inclou entre altres la majoria de viatges culturals, i les zones de vacances a països tropicals. El mitjà més utilitzat és l'avió i acostuma a ser organitzat per empreses turístiques.

Els efectes del turisme:

Implica nombrosos canvis pel país receptor, aquests canvis seran diferents depenent de si és un país desenvolupat o subdesenvolupat, tot i que en general té 2 tipus d'efectes:

Positiu: té ingressos elevats pel país receptor i en potencia l'economia, també crea molts llocs de treball i actua com a dinamitzador d'altres sectors econòmics, activa la construcció, impulsa la millora de infraestructures i dels mitjans de transport...

Negatius: és el més important, ja que ho patim tots, s'augmenta de manera considerable el preu, s'especula amb el sòl, s'enriqueixen grans empreses i molt de treball que genera és de poca qualitat. Estan molt mal pagats. Com que el turisme sol ser estacional origina atur en temporades no turístiques...

Turisme a Catalunya:

En els darrers anys del s. XX, Espanya es va convertir en el segon destí turístic del món. Bona part del turisme va a Catalunya (s'ha convertit en una de les zones turístiques més importants d'Europa). A Catalunya hi podem trobar una gran varietat paisatgística tant de mar com muntanya, es poden distingir sis zones turístiques:

• Pirineus: estan especialitzats al turisme de muntanya, especialment a l'hivern i als esports d'aventura.
• Costa Brava: és el lloc tradicional d'atracció turística, ja des del segle XIX. A més, posseeix una gran oferta cultural i paisatgística al seu voltant.
• Costa Daurada: és una zona tradicional de turistes d'estiu de la resta de l'estat espanyol, a més de les platges i la ciutat de Tarragona, en els darrers anys, un focus d'atracció és Port Aventura.
• El Maresme: és la costa de la zona de Mataró, Vilassar, Premià, etc. Bàsicament és la costa de la ciutat de Barcelona.
• Barcelona: disposa d'una gran quantitat d'hotels de categoria superior per a turistes amb una gran capacitat adquisitiva. A més, atrau conferències i congressos tot l'any.
• Comarques de l'interior: són la Garrotxa, Osona... Estan especialitzades en turisme de cap de setmana i acostumen a atraure població urbana i gent amb segona residència. Actualment aquest turisme està fent reviure zones deprimides i ha evitat l'emigració.

La característica principal del turisme és la seva estacionalitat. Pràcticament tot es concentra en la temporada d'estiu. És degut a això que la Generalitat i empreses privades vulguin acabar amb aquesta estacionalitat, oferint preus especials, programes nous, etc.

Principals comunitats receptores de turisme:

Espanya ha estat sempre un focus d'atracció. Ja al segle XIX hi havia destins molt coneguts com la Costa Brava. Aquestes destinacions s'anomenen madures. Les noves destinacions s'anomenen emergents. L'any 1951 es crea el Ministerio de Información y Turismo. Al 1960 ja reben a Espanya més de 60 milions de turistes. Al 2007 just abans de la crisi econòmica, Espanya rep 99 milions d'habitants. Catalunya, València, Canàries, Andalusia i la Comunitat de Madrid concentren la major part del turisme.

A Europa els principals centres emissors de turisme són: Alemanya, el Regne Unit i França.

Dintre dels països no europeus encapçala la classificació Estats Units.

Les comunitats autònomes més visitades són: Catalunya, Andalusia, Castella i Lleó, València i Madrid.