Segle d'Or Valencià: Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

L'estàndard literari del segle XV

Cal destacar el paper de la cancelleria reial en la consolidació de l'estàndard literari. La tasca literària dels escriptors del Segle d'Or va enriquir la llengua, que es va expressar en prosa i en poesia, gènere que es va distanciar de la poesia trobadoresca. Joan Esteve va publicar el diccionari imprès més antic en llengua romànica. Bernat Fenollar va escriure Poble rural, que defensava la llengua de les ciutats i criticava els arcaismes, vulgarismes... Jaume Gassull li va respondre amb una obra que defensava solucions més populars. El nom de la llengua (romanç, pla, vulgar...) va canviar a llengua valenciana i llengua mallorquina per influència de la importància de València i la castellanització de les terres d'Aragó.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

València, noblesa mitjana, va escriure entre 1460 i 1468, mor. Martí Joan de Galba, la va acabar i publicar el 1490. En l'obra es combinen tres plans:

• Cavalleresc: on abunden accions militars i torneigs.
• Històric: on fa referències a la realitat immediata de l'època i a personatges històrics.
• Realista: on fa referència a la realitat quotidiana del segle XV.

És una novel·la complexa i total, presenta històries diverses de forma versemblant, fet que permet considerar-la una novel·la moderna. Joanot va escriure nombroses lletres de batalla i un relat inacabat titulat Guillem de Varoic.

En conclusió, tant Tirant lo Blanc com Curial e Güelfa trenquen els clixés de les novel·les de cavalleries i representen el naixement de la novel·la moderna. S'allunyen de les narracions artúriques franceses, desapareixen els elements fantàstics i els protagonistes tenen valors i força dins de la mesura humana.

Tema, estructura i argument

Narra les proeses d'un cavaller que amb el seu esforç i valor aconsegueix el grau de capità general i es casa amb Carmesina, filla de l'emperador, cosa que el fa ser hereu al tron.

• Part anglesa: Guillem de Varoic, Anglaterra, cavaller.
• A Sicília i Rodes: illa de Rodes, infant Felip, allibera Rodes, torna a Sicília, ajuda a Felip i Ricomana.
• A l'Imperi Grec: Constantinoble, es fa capità, s'enamora de Carmesina. Tirant i la donzella d'ella van ser embarcats en un vaixell que naufraga a les costes del nord d'Àfrica.
• Al nord d'Àfrica: empresonat, alliberat per lluitar, guanya fama militar, retorna a Constantinoble.
• De nou a l'Imperi Grec: allibera els turcs i es casa amb Carmesina, nomenat Cèsar de l'Imperi. Mor d'un refredat, Carmesina pel dolor i l'emperador per la filla.