El Segle XIX: Revolucions, Industrialització i Unificacions Nacionals

Història30 de nov. 20255,05 KB

Les Noves Onades Revolucionàries del Segle XIX

Liberalisme: Rebutja l'absolutisme i busca recuperar els drets i la llibertat individuals.
Nacionalisme: Originat durant l'expansió napoleònica. Sosté que cada nació té dret a convertir-se en un estat. Una nació és un conjunt de gent amb característiques històriques i culturals comunes.

1820: Inici a Espanya. El tinent Rafael del Riego es pronuncia contra Ferran VII. Dóna lloc al Trienni Liberal (1820-1823), durant el qual el rei jura la Constitució de Cadis.
1830: Centre a França. Carles X de Borbó intenta derogar la Carta Atorgada de Lluís XVIII.
1848: Revolució social i obrera. Es proclama la II República. S'aprova la Constitució de 1848. El 1851, es proclama el II Imperi.

Punt de partida de les unificacions d'Alemanya i Itàlia.
Va comportar un avenç de la democràcia.
La reflexió sobre el fracàs dels obrers va ser el punt de partida per a una organització del moviment obrer més moderna i eficaç (sindicats, partits, etc.).

Factor Demogràfic:
- Abans del 1750: Creixement baix.
- Després del 1750: Creixement mitjà. Augment del consum.
Factor Agrícola: Millora de tècniques i eines. Terres de propietat privada.
Factor Ideològic: Triomf del liberalisme, influència de la religió protestant i consolidació del capitalisme.

Fonts d'Energia: Electricitat i Petroli.
Noves Indústries: Siderúrgica, Elèctrica i Química.
Noves Produccions i Organització del Treball:
- Taylorisme: Especialització en petites tasques.
- Fordisme: Producció en cadena.

Classe Alta: Controla l'economia. Formada per grans empresaris, banquers i comerciants. Exerceix el control del govern (mitjançant el sufragi censatari). El govern es limita a l'exèrcit, la política exterior i algunes obres públiques.
Classe Mitjana o Petita Burgesia: Artesans, petits comerciants, funcionaris, etc. Tenen un nivell de vida superior al dels obrers. Aspiren a millorar socialment gràcies a l'educació i els negocis.
Classe Obrera (Proletariat): Treballen a canvi d'un salari en fàbriques i camps. Pateixen jornades llargues i sous baixos. L'analfabetisme és molt alt a causa del cost de l'educació i l'existència del treball infantil.

Objectiu: Destrucció de l'Estat.
Mètode: Antiautoritarisme. No a l'acció política.
Orientació: Contraris al reformisme. Protagonisme de les masses i insurrecció general.

Al Regne del Piemont, Cavour aconsegueix que Napoleó III doni suport a les demandes piemonteses.

1859: L'exèrcit francopiemontès derrota els austríacs a Magenta i Solferino, que cedeixen la Llombardia al Piemont.
Els Camises Roges (liderats per Garibaldi) van conquerir els Estats del sud.
1861: Es proclama el Regne d'Itàlia amb Víctor Manuel II com a rei.

Es plantejaven dues alternatives: la "Petita Alemanya" (sense Àustria) i la "Gran Alemanya" (amb Àustria).

Otto von Bismarck, canceller de Prússia, dirigeix el procés d'unificació.

Unió Duanera (1834): Zollverein.
Guerra dels Ducats: Prússia declara la guerra a Dinamarca per aconseguir la independència de Schleswig i Holstein.
Guerra Austroprussiana (1866): Prússia derrota Àustria en la batalla de Sadowa.
Guerra Francoprussiana (1870): Prússia envaeix França i reclama Alsàcia i Lorena.

Finalitzada la guerra, els estats alemanys s'uneixen a Prússia i formen l'Imperi Alemany (II Reich).