Semàntica: Significat i Relacions Lèxiques

Castellà23 de febr. 20255,17 KB

Semàntica: Estudi del Significat

La semàntica és la part de la lingüística que s'ocupa de l'estudi del significat de les unitats de la llengua, és a dir, d'allò que representen.

Significat: Explica com és i com està organitzat el món a través de les paraules.
Significant: Forma física de la paraula.
Sema: Unitat mínima de significació, és a dir, un tret semàntic.

Denotació: El sentit propi d'un mot.
Connotació: Sentit figurat o representatiu; significat subjectiu que pren un mot perquè se l'associa amb altres idees.
Sentit propi: Sentit originari i etimològic d'un mot.
Sentit literal: S'aplica a expressions i fa referència al sentit que posseeix una locució atenent als significats individuals de les paraules que el componen.

Camp lèxic: Conjunt de mots de la mateixa categoria gramatical que representen un sema comú. Comparteixen un mateix significat genèric.
Camp semàntic: Àrea de significació que cobreixen un o diversos mots de categories gramaticals diverses. Acostuma a compondre's de diversos camps lèxics.

Hiponímia: Posa de manifest la jerarquia que regeix l'organització i la classificació de la realitat. Aquesta relació s'estableix entre un element de significat general (hiperònim) i altres que tenen un significat més específic (hipònim). És una relació d'ampliació en una sola direcció perquè l'hipònim conté tots els trets de l'hiperònim, però no al revés.
Antonímia: És la relació d'oposició entre els significats de dues paraules. Hi ha diversos tipus de mots antònims:
- Graduals: Se situen en els extrems d'una relació d'oposició que presenta graus intermedis.
- Complementaris: Mots que presenten una oposició de significat sense opcions intermèdies.
- Inversos: Mots que mantenen una relació d'oposició en què ambdós s'impliquen mútuament.

Relació d'igualtat de significats entre dues o més unitats.

Totals: Dos mots són sinònims totals si coincideixen en el seu significat (és idèntic) i en tots els contextos (es poden alternar en qualsevol situació).
Parcials: Dos mots són sinònims parcials si coincideixen només en part en significat, context i ús. Els sinònims es poden alternar en algunes situacions o contextos, però no en tots.
Falsos sinònims: Són paraules que poden semblar sinònimes, però que en realitat no ho són.

Monosèmia: Propietat per la qual un signe lingüístic té un únic significat.
Polisèmia: Signe lingüístic que té diversos significats. Els diferents significats són recollits en una única entrada del diccionari, perquè provenen d'un únic origen etimològic i es diuen accepcions.
Homonímia: Relació entre mots que s'esdevé de manera casual en les llengües. Es produeix quan dues paraules que tenen orígens etimològics diferents arriben, per raons en el significant.

Els diferents significats d'un mot (accepcions) sempre presenten un o altre vincle que les relaciona i venen determinades principalment per:

Canvis sintàctics: Un canvi de categoria gramatical genera nous significats; així, hi ha noms que passen a designar qualitats i verbs que esdevenen noms.
El·lipsi: Omissió d'una part del sintagma.
Canvis semàntics: Recursos més productius a l'hora de crear nous significats; permeten representar, a partir d'una associació d'idees, un determinat concepte mitjançant un altre amb el qual manté algun tipus de relació.

Per a produir canvis semàntics, els més habituals són:

Metàfora: El trasllat del significat d'un mot real (A) a un d'imaginari (B) amb el qual manté una relació de similitud. Hi ha dos tipus:
- Pura: Només hi apareix l'element imaginari; el real l'ha de deduir el lector.
- Impura: Hi són presents tant l'element imaginari com el real.
Metonímia: Denominar una cosa amb el nom d'una altra perquè entre les dues hi ha una relació temporal o espacial.
Sinestèsia: Canviar la ubicació d'un mot d'un camp sensorial a un altre.
Eufemismes: Expressions que substitueixen mots considerats tabú per la gent. Resulten impropis de dir en públic per motius religiosos o de sensibilitat social i que, per tant, cal evitar.

Paraula composta per tres elements: significat, significant i referent.