La Separació de Poders i el Marc Normatiu a Espanya

1. LA SEPARACIÓ DE PODERS DE L’ESTAT

Montesquieu: filòsof de la Il·lustració que va defensar la separació de poders a L’esperit de les lleis (1748), per evitar l’absolutisme i l’abús de poder.

• Poder legislatiu: elabora i aprova les lleis. A Espanya correspon a les Corts Generals (Congrés i Senat).
• Poder executiu: governa i aplica les lleis. Correspon al Govern.
• Poder judicial: interpreta i aplica les lleis i resol conflictes. Correspon als jutges i tribunals.

Sobirania popular: el poder de l’Estat prové dels ciutadans, que elegeixen els seus representants mitjançant el vot.

2. CONCEPTE DE DRET

Dret: conjunt de normes jurídiques que regulen la convivència en una societat.

Dret subjectiu: facultat o poder que té una persona reconegut per les normes jurídiques.

Coercibilitat: capacitat de l’Estat per obligar a complir les normes i imposar conseqüències si no es compleixen.

• Dret públic: regula les relacions en què intervé l’Estat exercint el seu poder públic. Ex.: dret administratiu i penal.
• Dret privat: regula les relacions entre particulars. Ex.: dret civil i mercantil.

3. LES FONTS DEL DRET

Les fonts del dret són els mitjans a través dels quals es creen o es coneixen les normes jurídiques.

Llei: norma escrita aprovada per l’autoritat competent.

Costum: pràctica repetida que es considera obligatòria jurídicament.

Principis generals del dret: idees i valors bàsics que orienten l’aplicació del dret.

Jurisprudència: criteri dels tribunals en interpretar i aplicar les normes.

Tractats internacionals: acords entre estats o organitzacions internacionals.

Fonts directes: llei, costum i tractats internacionals.
Fonts indirectes: principis generals del dret i jurisprudència.

Fonts formals: forma en què es manifesta el dret.
Fonts materials: organismes o institucions que creen les normes.

4. LA JERARQUIA NORMATIVA

És l’ordre de superioritat entre les normes jurídiques. Les normes inferiors no poden contradir les superiors.

Ordre general:

1. Constitució espanyola.

2. Tractats internacionals incorporats a l’ordenament jurídic.

3. Lleis.

4. Reglaments.

La Constitució és la norma suprema de l’Estat. Els tractats internacionals no poden contradir la Constitució i tenen posició específica dins l’ordenament jurídic.

5. SISTEMES DE VOTACIÓ PER APROVAR NORMES

• Majoria simple: més vots a favor que en contra entre els vots emesos.
• Majoria absoluta: més de la meitat del nombre total de membres de la cambra.
• Majoria qualificada: majoria superior a l’absoluta, com ara 3/5 o 2/3.
• Referèndum: els ciutadans voten directament una qüestió.
• Unanimitat: tots els votants han d’estar-hi d’acord.

6. ELS NIVELLS DE LA PIRÀMIDE NORMATIVA

Constitució

És la norma suprema i totes les altres normes l’han de respectar. El Tribunal Constitucional controla que les normes s’hi ajustin.

Tribunal Constitucional: format per 12 magistrats: 4 proposats pel Congrés, 4 pel Senat, 2 pel Govern i 2 pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Lleis estatals

• Llei orgànica: regula matèries reservades per la Constitució i necessita majoria absoluta del Congrés en la votació final sobre el conjunt del projecte.
• Llei ordinària: regula les altres matèries i, generalment, s’aprova per majoria simple.
• Decret legislatiu: norma amb rang de llei que el Govern aprova per delegació de les Corts Generals.
• Decret llei: norma amb rang de llei que el Govern aprova en casos d’extraordinària i urgent necessitat. El Congrés l’ha de validar o derogar en un termini de 30 dies.

Lleis autonòmiques

• Estatut d’autonomia: norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma, aprovada com a llei orgànica.
• Lleis autonòmiques: regulen matèries que són competència de la comunitat autònoma.

Reglaments

Són normes inferiors a les lleis.

• Estatals: reials decrets del Govern i ordres ministerials.
• Autonòmics: decrets i ordres de les conselleries.
• Locals: ordenances municipals, reglaments i bans de l’alcaldia.

7. ELABORACIÓ I APROVACIÓ DE LES LLEIS

Corts Generals: òrgan legislatiu format pel Congrés dels Diputats i el Senat.

Iniciativa legislativa:

• Projecte de llei: proposta presentada pel Govern.
• Proposició de llei: proposta presentada per altres subjectes autoritzats, com parlamentaris o assemblees autonòmiques, segons els requisits legals.

Procés d’aprovació:

1. Elaboració de la proposta.
2. Aprovació del projecte pel Consell de Ministres, si prové del Govern.
3. Debat i votació al Congrés.
4. Revisió del Senat, que pot aprovar, esmenar o vetar el text.

5. El Congrés decideix sobre les esmenes i pot superar el veto del Senat segons les majories i els terminis constitucionals.

6. Sanció del rei, promulgació i publicació al BOE.

Immunitat parlamentària: protecció davant determinades detencions i procediments judicials, d’acord amb la Constitució.

Inviolabilitat parlamentària: protegeix les opinions expressades i els vots emesos en l’exercici de les funcions parlamentàries.

Poder executiu: aplica les lleis i dirigeix el Govern, format pel president, els vicepresidents si n’hi ha i els ministres.

Poder judicial: jutges i magistrats resolen conflictes i apliquen les lleis. El CGPJ governa el poder judicial.

8. SANCIÓ, PROMULGACIÓ I PUBLICACIÓ DE LES LLEIS

Segons l’article 91 de la Constitució, el rei sanciona les lleis en un termini de 15 dies, les promulga i n’ordena la publicació immediata.

• Sanció: signatura formal del rei; és obligatòria.
• Promulgació: declaració formal que la llei ha estat aprovada i ordre de complir-la.
• Publicació: difusió oficial de la norma perquè es pugui conèixer.

Butlletins oficials:

• BOE: publica les normes estatals.
• DOGC: publica les normes de la Generalitat de Catalunya.
• DOUE: publica les normes i els actes de la Unió Europea.

Entrada en vigor: la llei entra en vigor en la data que indiqui. Si no n’indica cap, generalment entra en vigor al cap de 20 dies de la publicació completa al BOE. Aquest període s’anomena vacatio legis.

Normes de la Unió Europea

• Reglaments: obligatoris i directament aplicables als estats membres.
• Directives: obliguen a aconseguir un resultat, però generalment cada estat ha d’adaptar la seva legislació.
• Decisions: obligatòries per als destinataris.
• Recomanacions i dictàmens: generalment no són vinculants.

Manera de promulgar:

Inici de la Llei:

...A todos los que la presente vieren y entendieren. Sabed: Que las Cortes Generales han aprobado y Yo, vengo a sancionar la siguiente ley...

Final de la llei:

...Por tanto, mando a todos los españoles, particulares y autoridades, que guarden y hagan guardar la presente ley... Firma Rey