Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona: Causes i Conseqüències

Setmana tràgica: anomenada també com a crisi de 1909. Tot va començar des de la pèrdua de Cuba i Filipines, i el control sobre la zona nord del Marroc, ja que a la colonia del nord del Marroc va presentar moltes dificultats. El govern decideix enviar més tropes, manades a concentrar-se a Barcelona i disposades a desembarcar. Llavors els republicans, socialistes i anarquistes s'oposen a aquesta campanya militar, ja que consideren que es tracta d'una guerra imperialista i que el sistema de quintes perjudica als pobres. Finalment es convoca una vaga general per part dels opositors de la restauració en protesta contra la mobilització i l'ocupació al Marroc, aquesta vaga suposa un moment clau en les mobilitzacions del moviment obrer i afecta a Espanya, ja que per una part suposa una revolució urbana ben organitzada i per altra banda suposa l'inici de la radicalització del moviment obrer.

La vaga és com exercit perquè es fan acords, manifestacions i tot això durant la nit del 26 de juliol. Durant aquesta es produeix un gran brot de violència arreu de Barcelona, amb enfrontaments amb les forces d'ordre públic a través de manifestacions, barricades i incendis d'esglésies i convents. Hi ha una gran repressió brutal per part de l'exèrcit i hi ha un gran nombre de detinguts. El dia 27 hi ha una generalització de la violència, assalts i saquejos, no hi ha intervenció de l'exèrcit o de la policia, és el dia on hi ha més descontrol, llavors l'alcalde de Barcelona demana control de les forces públiques i militars, finalment acaba havent un càstig a la Lliga pel suport a la protesta. El dia 28 hi ha una repressió, barricades, desbloquegen els carrers, hi ha enfrontaments i el control comença a tornar. El dia 29 la protesta va disminuint, els grups anarquistes es desfan, hi ha un control de l'exèrcit i no hi ha una ampliació de la protesta a altres ciutats i finalment el dia 31 la violència acaba totalment i es soluciona tot.

Com a consequència d'aquesta setmana es produeix un balanç de 100 morts a Barcelona, 3 militars i la resta civils, quasi 100 edificis destruïts, 30 d'ells esglésies o edificis religiosos, hi ha 2000 detinguts i 5 condemnes a mort. Maura aplica la pena de mort. Petites ocupacions al Marroc de Ceuta i Melilla. Políticament es crea l'anarquisme (CNT) on es coordina l'anarquisme. Maura fa un cop per la por al moviment obrer i atura la modernització, Canalejas és assassinat per un anarquista. Es crea una solidaritat a Catalunya, ja que diversos sectors s'agrupen. Es crea la llei de jurisdicció (impulsada pel govern espanyol, on es permet als militars que puguin jutjar tot allò que es consideri un atemptat contra la unitat de l'estat espanyol) i l'autogovern.