La Setmana Tràgica de 1909: Revolta a Barcelona
Context de la Setmana Tràgica
La Setmana Tràgica es va produir en el context de l'Imperialisme, quan Europa i altres països importants volien repartir-se els territoris, especialment l'Àfrica. L'ocupació espanyola al Marroc es va veure dificultada per diversos grups de guerrillers. Llavors, el govern de Maura va optar per incrementar el nombre de soldats espanyols al Rif, la majoria dels quals eren catalans, i això va impulsar la Setmana Tràgica.
Esdeveniments de la Setmana Tràgica
El govern va decidir enviar moltes tropes a la Guerra del Marroc. La majoria les van enviar des de Catalunya i, com que en necessitaven moltes, van enviar els reservistes. Molts homes de la classe alta se'n lliuraven, però la resta hi havia d'anar. Això va provocar una protesta que va comportar una escalada de successos de violència.
Aquesta protesta popular es va iniciar mentre tenia lloc la sortida d'aquestes tropes cap al Marroc. Aquesta es va allargar durant una setmana i va originar un moviment que va adquirir un fort component antimilitarista i de rebuig a l'hegemonia social i cultural de l'Església. Es va constituir un Comitè de Vaga amb la participació de republicans, socialistes i anarquistes que van fer una crida a la vaga general i culpaven la burgesia i l'Església del patiment dels obrers. La iniciativa popular va desbordar els mateixos convocants de la vaga i el moviment va esdevenir un esclat de totes les tensions acumulades al llarg de les dècades. Hi va haver enfrontaments amb les forces d'ordre públic i, com que hi van intervenir els lerrouxistes, va començar la crema d'esglésies i escoles.
Les autoritats van declarar l'estat de guerra i el moviment insurreccional va derivar en l'actuació de grups sense coordinació ni direcció. Es va estendre fora de Barcelona i en alguns punts es va tallar l'accés per tal que no es poguessin enviar tropes contra els revoltats. El governador civil a Barcelona es va negar a treure les tropes al carrer, ja que tenia intenció de pactar amb els revoltats. Finalment, les tropes van entrar a la ciutat i la ciutat va retornar a la normalitat. La repressió posterior va ser molt dura i nombrosos anarquistes i radicals van ser responsabilitzats dels fets.
Conseqüències de la Setmana Tràgica
Es van detenir centenars de persones i algunes van ser executades. Entre aquestes es trobava Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat sense fonaments de ser el líder de la revolta. Aquest afusellament va aixecar una onada de protestes a Europa que van desprestigiar molt el govern de Maura i a Espanya que, juntament amb un bloc d'esquerres, va provocar la caiguda d'aquest govern conservador i l'ascens dels liberals.
A Catalunya, els lerrouxistes van anar perdent influència entre els treballadors. La Lliga Regionalista i Prat de la Riba van patir un important desprestigi perquè van demostrar un gran compromís amb la repressió, fet que va comportar una campanya en contra seva. Aquest retrocés electoral es va manifestar a les eleccions de 1910 i 1914, on l'esquerra catalanista va viure els seus anys de màxima expansió.