Significat nacionalista de Na noite estrelecida de Ramón Cabanillas

Significat nacionalista de Na noite estrelecida

Ramón Cabanillas, natural de Cambados, és conegut com el ‘‘Poeta da Raza’’ pel seu fort compromís social i anticaciquil, influït per l’ambient de les Irmandades da Fala i el desenvolupament de l’agrarisme. Cal esmentar que el seu estil es caracteritza per combinar alguns trets dels grans autors del Rexurdimento amb corrents de la seva època. A més, Cabanillas començà a publicar versos després de contactar amb el Centro Galego de Habana durant un viatge a Cuba.

Entre les seves obres de poesia lírica podríem esmentar No desterro o Vento mareiro, i destaca dins de la seva poesia narrativa Na noite estrelecida, publicada el 1926 i il·lustrada per Castelao. Aquesta obra consta de tres parts conegudes com a ‘‘sagas’’, on harmonitza totes les influències que configuren la seva estètica amb el seu compromís cívic.

El rei Artur i la matèria de Bretanya a Galicia

Cabanillas, en l’obra Na noite estrelecida, situa la història del rei Artur i els cavallers de la Taula Rodona en la recerca del sant Greal a Galicia. Amb aquesta obra, respon a la necessitat de crear mites que ens identifiquin com a poble, i això té el seu major antecedent en Pondal i el seu poema èpic ‘‘Os Eoas’’. A més, en aquest moment ens trobem, com ja hem esmentat, amb deu anys de desenvolupament de les Irmandades da Fala, que ja havien fet el pas del regionalisme al nacionalisme, i en general, amb avenços en tots els camps gràcies a la difusió de les idees galeguistes.

Aspectes ideològics de l’obra

En la seva obra podem apreciar diferents aspectes, com el misticisme cristià, que respon al caràcter catòlic i fonamentalment religiós de la societat gallega; el celtisme, que relaciona el nostre passat amb el món celta a través dels elements culturals que els gallecs assumim com a propis; i l’atlantisme, vinculat al fet que la nostra cultura és atlàntica i oposada a la mediterrània. Per a Cabanillas, doncs, la matèria de Bretanya presentava tots aquests aspectes, ja que procedeix del món celta, té un fons cultural cristià i tracta de pobles atlàntics.

Identificació mítica amb Galicia

En definitiva, les llegendes artúriques són una mena de paràbola que s’estén al llarg del temps, actualitzant-se i identificant els pobles celtes amb Galicia. En aquesta línia, alguns dels aspectes que empra Cabanillas per a aquesta identificació són: el rei Artur, que representa la lleialtat i la justícia, com a imatge per als galleguistes dels anys 20; el trasllat dels mites al paisatge gallec, per exemple, situa el Caerleón a Santiago, l’espasa Escalibor a Sàlvora i el Greal a Cebreiro; Galaaz com a mirall del bon galleguista, que suposa a més la reencarnació d’Artur; i l’espasa Escalibor, símbol del poder del Rei, de la fe cristiana i de la unitat d’origen dels pobles, duta des de Galicia a les terres celtes.

Conclusió

En resum, Cabanillas entén el reconeixement de la nostra identitat celta com a fonament del nostre futur, tal com va recollir el nacionalisme de les Irmandades, i en definitiva es basa en una relació històrica i cultural, ja que en el moment en què Cabanillas escriu aquesta obra s’estaven recollint tots aquests sentiments celtes per part dels membres de les Irmandades.

Per concloure, cal assenyalar que Cabanillas retoma la matèria de Bretanya i situa la història del rei Artur a Galicia, per entroncar aquest tema universal amb la ideologia de lluitar per un futur en llibertat (agrarisme, Irmandades…), és a dir, per mostrar al poble el seu passat gloriós i la necessitat de lluitar per un futur esperançador.