Simone de Beauvoir: Què és una Dona? Anàlisi de la Categoria

Què és una Dona? La Problematització de la Categoria

La capacitat de formular preguntes ens distingeix d’altres éssers humans i cada vegada que la posem en funcionament obrim un espai nou per a la reflexió.

La pregunta amb què comença la reflexió en El segon sexe és: «Què és una dona?»

Simone de Beauvoir busca una definició apropiada per a un concepte del qual no es qüestiona l’existència perquè es considera evident. El que fa l’autora quan formula la pregunta és portar un dubte radical al significat del concepte «dona». En primer lloc, la filosofia assenyala el terme «dona» quan es vincula al fet biològic de tenir úter, és a dir, al fet de ser femella humana. En segon lloc, s’empra en un sentit valoratiu que permet establir si determinades femelles humanes són més o menys dones.

La Feminitat com a Mite Social i Construcció

Beauvoir afirma que la «feminitat» està en perill. Aquest punt de vista relaciona el fet de ser dona amb una certa qualitat denominada «feminitat», que les dones manifesten en un grau més o menys alt. Estableix un paral·lelisme amb categories que s'apliquen a altres éssers humans en relació amb els quals es fixen prejudicis determinats, com ara «ànima negra» o «caràcter jueu».

Beauvoir fa aquesta pregunta perquè per a ella la «feminitat» no és una qualitat que caracteritzi les dones de manera natural. Entén la feminitat com un mite. Afirma que ser dona des del punt de vista tradicional (dependència, emotivitat...) no és un fet natural, sinó un procés d’aprenentatge complex que comença des dels primers moments de la vida dels individus.

Tradicionalment s’ha associat «ser dona» a fer funcions vinculades a l’atenció dels altres (fills, marit, avis...) i l’ha exclosa d’altres funcions que es deslligaven de l’àmbit de l’afectivitat (l’exercici de poder, la política, determinades feines, l’esport, la frivolitat, el gust per la bellesa...). Aquesta associació es justificava per l’atribució prèvia de característiques suposadament naturals tant a les dones com als homes.

Característiques Atribuïdes Tradicionalment

• En el cas de les dones: la sensibilitat, l’afectivitat, la debilitat, la necessitat de protecció, la incapacitat per a l’acció, la irracionalitat...
• En el cas dels homes: l’autonomia, la capacitat per a l’acció, la racionalitat, la capacitat per a exercir el poder, la valentia, el gust pel risc, el rigor...

Aquest conglomerat de característiques i funcions constitueixen en les dones «el femení», conegut com a «l’etern femení». Beauvoir també fa referència a «l’etern masculí». Aquestes característiques o comportaments no són naturals, sinó el resultat de l’ensinistrament en la societat des de la infància i de l’aprenentatge.

Precedents Feministes i el Moviment Sufragista

Beauvoir fa referència a les propostes feministes de Condorcet, Fourier, Diderot, Mary Wollstonecraft i, posteriorment, de John Stuart Mill, que denunciaven l’exclusió de les dones de l’esfera pública i del poder. Aquestes anàlisis van fer possible que nasqués el moviment sufragista, centrat en la reivindicació dels drets de ciutadania per a les dones.