Simone de Beauvoir: La Problematització de la Categoria "Dona"
SIMONE DE BEAUVOIR
1. La Problematització de la Categoria "Dona"
La capacitat de formular-nos preguntes distingeix l'ésser humà, i cada vegada que en realitzem una, obrim un nou espai per a la reflexió. Hi ha preguntes que poden remoure els fonaments de significat que semblen sòlidament establerts. En aquesta pregunta comença una gran reflexió sobre el terme que va abordar Beauvoir.
La Pregunta Radical: Què és una Dona?
La pregunta que ens formulem és simple, però també complexa: Què és una dona?
Amb aquesta pregunta, l'autora planteja un dubte radical sobre el significat del concepte «dona». La filosofia assenyala l'ús contradictori que es fa del terme:
- D'una banda, designa la femella humana.
- De l'altra, s'hi afegeix un sentit valoratiu que permet establir si determinades femelles humanes són més o menys dones.
Aquest punt de vista relaciona el fet de ser dones concretes amb la manifestació d'una determinada feminitat, que les dones concretes manifesten en un grau més o menys alt. Simone de Beauvoir ironitza preguntant si aquesta qualitat és segregada pels ovaris o si es tracta d'una idea de tipus platònic. Estableix un paral·lelisme amb categories que s'apliquen a altres éssers humans en relació amb els quals es fixen prejudicis.
El Mite de la Feminitat i la Construcció Social
El fet real és que la classificació dels éssers humans en homes i dones existeix a la societat, només cal obrir els ulls per veure-ho. Beauvoir entén la feminitat com un mite forjat al llarg del temps. Afirma que ser dona, amb tot el que implica, no és natural, sinó un procés d'aprenentatge complex.
Tradicionalment, s'ha associat la dona a les tasques domèstiques i culinàries, excloent-la d'altres tasques importants. Les característiques tradicionalment atribuïdes a la feminitat inclouen:
- Passivitat i obediència.
- Emotivitat.
- Sensibilitat i afectivitat.
Aquestes característiques constitueixen la feminitat o l'element femení. La resposta a la pregunta anterior es desenvolupa en la seva obra cabdal: El Segon Sexe.
Crítica Feminista i el Moviment Sufragista
Beauvoir fa referència a les propostes feministes de nombroses autores, que alerten sobre el caràcter artificial, construït i establert de la feminitat, i denuncien l'exclusió de les dones de l'esfera pública i del poder. Aquestes crítiques van fer possible que nasqués un moviment sufragista centrat en els drets de ciutadania de les dones.