Símptomes i Diagnòstic de Malalties Digestives

1. Anomena els estigmes d’hepatopatia crònica
Spiders, eritema palmar, ginecomàstia, pèrdua del borrissol púbic, hipertròfia parotídia, M. Dupuytren, xantelasma, equimosis, edemes, angiomes, estries

2. Com diferenciaries un dolor abdominal visceral, un dolor referit i un dolor visceroparietal?

Dolor Visceral:
Estímuls receptors localitzats en la víscera / Vies simpàtiques / Mal localitzat / Acompanyat de manifestacions vegetatives / Tractament amb simpatectomia o fàrmacs bloquejants ganglionars

Dolor Referit:
- Dolor visceral referit a una àrea concreta: Lateralitat i ben localitzat / Hiperestèsia cutània
- Participació de FIBRES SOMÀTIQUES corresponents a la mateixa metàmera que les fibres simpàtiques.
- Fisiopatologia: "Error" en la interpretació cortical / Neurona intercalar

Dolor Visceroparietal:
- Dolor localitzat en una zona cutània corresponent a la terminació del nervi cerebroespinal estimulat.
- Estimulació de les terminacions sensitives del peritoneu parietal, mesenteri o diafragma.
- S'acompanya de contractura muscular i disminució del peristaltisme.

3. Diferències entre un dolor dispèptic, un de còlic i un de peritoneal.

Dolor Dispèptic:
Cremor, ardor / Relació amb la ingesta / Orgànic o funcional

Dolor Còlic:
Ondulat, difús / Calma amb la calor i la pressió / Causa agitació

Dolor Peritoneal:
Localitzat, persistent / Empitjora amb la calor o la pressió / Inmobilitat

4. Característiques del dolor isquèmic i del dolor neuràlgic.

Dolor Isquèmic:
Molt intens, continu, constrictiu / Aparició brusca / Hipotensió, xoc

Dolor Neuràlgic:
Inici i final brusc / Molt intens / Difícil tractament

5. Localitzacions del dolor abdominal.

• Estómac → Retroesternal.
• Bulb duodenal → Epigastri. Hipocondri.
• Intestí prim → Periumbilical. FID
• Colon → Hipogastri. FIE. Marc còlic
• Vesícula biliar → Hipocondri dret
• Pàncrees → Epigastri. Hipocondri esquerre
• Úter → Hipogastri

6. Etiologia del dolor intraabdominal (amb exemples).

• A- Irritació del peritoneu parietal (perforació víscera)
• B- Processos inflamatoris localitzats (apendicitis)
• C- Distensió de vísceres (obstrucció intestinal)
• D- Secundari a isquèmia (infart intestinal)

7. Etiologia del dolor extraabdominal (amb exemples).

• A- Toràcic (pneumònia)
• B- Neurògen (dolor radicular)
• C- Metabòlic (diabetis)
• D- Miscel·lània (vasculitis)

8. Causes dels trastorns de la motilitat intestinal (amb exemples).

1. Disfuncions miopàtiques (fàrmacs)
2. Disfuncions neuropàtiques (nervis simpàtics i parasimpàtics)
3. Disfuncions d'origen extradigestiu o per alteracions del medi intern (hipocalcèmia)

11. Diarrea mural. Causes
És la lesió orgànica de la paret intestinal per una possible malabsorció. Causes: inflamatòria, ulcerosa, atròfiques i infiltratives.

12. Exploracions a realitzar en cas d'una diarrea
Estudi iònic, osmolaritat i pH, estudi microbiològic de femta, estudi morfològic del budell prim i estudi funcional (test de malabsorció)

13. Causes de diarrea motora i de diarrea fictícia
Motora: idiopàtica, hormonals, neurògenes, gastrointestinals
Fictícia: abús de laxants

14. Associacions: símptomes i complicacions del restrenyiment
Símptomes: anorèxia, pesadesa hipogàstrica, sensació de tenesme persistent, sensació d'evacuació incompleta, dolor abdominal, alteració d'altres òrgans (retenció urinària), repercussió psicològica (angoixa, depressió).
Complicacions: hemorroides/fisura anal, prolapse rectal/incontinència fecal, úlcera estercorària, melanosi coli, fecaloma, isquèmia intestinal, alteracions cardiovasculars.

15. Trisme: definició i etiologies
Definició: contractura permanent dels músculs masseters que impedeix la separació de les arcades dentàries.
Etiologia: tòxica, tètanus, ràbia, epilèpsia, histèria, flegmó dentari, amigdalitis, parotiditis, fractura mandibular.

16. Fases de la deglució
Oral: músculs de l'orofaringe
Faringia: coordinació muscular, tancament nasofaringi, desplaçament anterosuperior de la laringe, tancament laringi, relaxació de l'esfínter esofàgic superior.
Esofàgica: peristaltisme múscul estriat i múscul llis, relaxació de l'esfínter esofàgic inferior

17. Defineix: odinofàgia, regurgitació, halitosi i disfàgia
Odinofàgia: dolor que es presenta al pas dels aliments pel tram digestiu alt.
Regurgitació: emissió de contingut alimentari procedent d'un tram digestiu per sobre de l'esfínter esofàgic superior (múscul cricofaringi)
Halitosi: Alteració de l'olor bucal que la converteix en desagradable (mala olor). Associada a alteracions de la flora bucal
Disfàgia: Sensació de dificultat o alteració al pas del bolus alimentari durant la deglució.

18. Reflex del vòmit: vies eferents i aferents
Vies aferents: van de la perifèria als centres. Orofaringies / tracte gastrointestinal / cardíaques / còrtex, tronc cerebral / altres parts de l'organisme / directament a la zona quimiorreceptora
Vies eferents: nervi frènic a diafragma / nervis espinals / nervi pneumogàstric / connexió inhibitòria.

19. Característiques i causes del vòmit central
Característiques: es produeix per estímul directe del centre bulbar, no està precedit de nàusees ni arcades ni quadre vegetatiu, expulsió brusca i sobtada.
Causes: hipertensió endocranial, causes vasculars, tòxics endògens (diabetis, anorèxia) i exògens (anestèsics, apomorfina), estimulants sensorials, estímuls laberíntics (vertigen) i estímuls psicògens (histèria, anorèxia mental)

20. Semiologia del vòmit segons l'aspecte i contingut
Aquós-seros: gastrosúcorrea, pituïtes
Mucós: procedència glandular gàstrica
Sialèmesi: emissió de gran quantitat de saliva
Biliós: color groc-verdós, gust amargant
Alimentari: retenció en estenosi pilòrica o obstrucció intestinal
Hemàtic: hematèmesi
Porraci: color verd intens, olor fètid
Fecaloid: procedeix de contingut intestinal.