El Sistema de l'Antic Règim: Economia, Societat i Demografia

L'Antic Règim: Definició i Context Històric

L'Antic Règim (AR) va ser un sistema polític, social i econòmic que procedia de la descomposició del feudalisme medieval (segles X-XVI) i que es va mantenir vigent fins a les revolucions liberals del segle XIX. El terme va ser encunyat pel comte de Mirabeau durant l'Assemblea Francesa (1789).

Trets Característics de l'Antic Règim

• Predomini d'una economia rural.
• Majoria de la població vivia en zones rurals.
• Cicle demogràfic antic.
• Relacions de dependència personal.
• Societat estamental: privilegis de sang i desigualtat civil.
• Monarquia absoluta: concentració de tots els poders de l'estat en una sola persona.

Evolució i Canvis als Segles XVII-XVIII

Durant els segles XVII i XVIII, es van desenvolupar noves activitats econòmiques, la burgesia va experimentar un ascens com a grup social, i va sorgir el moviment ideològic de la Il·lustració.

Economia Agrària: Característiques i Limitacions

• Economies preindustrials, excepte Gran Bretanya que va encetar un procés industrial des del segle XVIII.
• La majoria de la població activa es dedicava a l'agricultura.
• L'agricultura aportava més del 75% de la riquesa.
• Agricultura interior orientada al consum intern:
  • Autoconsum: Només es consumia allò que es produïa i es produïa tot el necessari per al consum.
  • Baixa productivitat: Policonreu i manca d'especialització, estancament tecnològic.
• Factors que limitaven la millora:
  • Ignorància i prevenció contra la tecnologia.
  • Relacions senyorials: Sostracció d'1/3 o més de la renda agrària. El pagès, sense incentius per a millorar, estava inserit en un sistema col·lectiu. El senyor percebia unes rendes que no patien alteracions si no hi havia inversions.
• Agricultura colonial de plantació: Orientada a l'exportació (amb mà d'obra esclava).
• Organització social i econòmica rural:
  • L'aldea com a nucli bàsic de residència: Organització de les tasques agràries, regulació de l'ús dels béns comunals, sistema de solidaritat i control social. La parròquia era un control ideològic i font d'informació.
  • La família com a unitat de producció bàsica: Mà d'obra necessària, nombre de boques que podia alimentar i sistema de solidaritat.
  • Món dividit: L'aldea com a hàbitat, la comarca com l'horitzó màxim de mobilitat.

Indústria Tradicional: Gremis, Treball Domèstic i Manufactures

• Gremis: Corporacions d'artesans d'un mateix ofici que limitaven la llibertat productiva, evitaven la competència i frenaven la innovació tècnica.
• Treball domèstic (Putting-out System): Comerciants que repartien la matèria primera entre els pagesos dels voltants de les ciutats, posaven els instruments de treball i recollien el producte acabat.
  • Superaven les limitacions gremials.
  • Augmentaven la producció i els guanys.
  • Distribuïen els productes per mercats comarcals o colonials.
• Manufactures reials: Empreses impulsades per la monarquia o la noblesa, amb fabricació manual sense tracció mecànica, productes de luxe i concentració de gran nombre d'obrers.

Comerç Escàs: Interior i Colonial

• Comerç interior feble (fires locals i comarcals):
  • Escassos excedents.
  • Baix nivell d'especialització agrària.
  • Sistema de transports insuficient (lentitud dels terrestres, carro i cavall).
  • La navegació marítima i fluvial emprava la força del vent i era fàcil i barata.
• Comerç colonial:
  • Noves rutes al segle XVI.
  • Estimulava l'economia europea (intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats).
  • Comerç triangular.
  • Els capitals van permetre l'ampliació dels mecanismes de crèdit.

Demografia Estancada: Taxa de Natalitat i Mortalitat

• TAXA DE NATALITAT:
  • Sense control de la natalitat.
  • Religió cristiana pronatalista.
  • Els fills contribuïen al manteniment familiar.
• TAXA DE MORTALITAT:
  • Les epidèmies i les guerres eren freqüents.
  • Males condicions higièniques i sanitàries.
  • Males collites i crisis de subsistència cícliques.
  • Elevada taxa de mortalitat infantil i baixa esperança de vida.
• Creixement Natural (CN): Creixement constant però lent.

Societat Estamental: Organització i Privilegis

Organització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estaven adscrits a uns estaments que definien les activitats a què es podien dedicar i els drets de què gaudia cadascun dels seus membres.