Sistema Canovista: Bipartidisme i Restauració Borbònica a Espanya
Sistema canovista:
Format per Antonio Cánovas del Castillo, el de Cánovas volia acabar amb les incidències del liberalisme i plantejava dos objectius:
- Elaborar una constitució que vertebrés un sistema polític basat en el bipartidisme.
- Pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i el conflicte carlí.
Les primeres mesures van ser convocar eleccions per elegir les Corts Constituents.
Objectius:
- Estabilitat interior i defensa de l'ordre
- Posar fi a la ingerència de l'exèrcit en la vida política
- Pacificació del país: a causa de la guerra carlina el 1876 i l'abolició dels furs bascos. El fi del conflicte cubà amb el Pacte de Zanjón incloïa una àmplia amnistia, l'abolició de l'esclavitud i la promesa de reformes polítiques i administratives per les quals Cuba tindria representants a les Corts espanyoles. El retard o incompliment de les reformes va provocar la Guerra de Xiquita.
Fonaments: La Constitució de 1876: caràcter conservador i inspirat en els valors històrics tradicionals. Constitueix un poder moderador; les Corts eren bicameral s, la Constitució no definia un sufragi, fins a l'any 1876 s'establí el vot censatari. Proclama la confessionalitat de l'Estat. Restableix el pressupost del clergat i culte per finançar l'Església. El liberalisme doctrinari caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida.
Característiques: Bipartidisme, necessitava un altre partit de caràcter progressista a part del seu partit conservador, il·lit el partit de Sagasta anomenat Partido Liberal. Els dos partits estaven a favor de defensar la monarquia, la Constitució i la propietat privada i la consolidació de l'Estat liberal, i eren partits de minories. I havien acordat un tàcit de no promulgar cap llei que forcés cap partit.
En contra: Conservadors: inclinats a l'immobilisme, proposaven sufragi censatari, defensa de l'Església i ordre social. Liberals: partidaris del sufragi universal masculí, reformisme social més progressista i laic.
L'alternança del poder entre les dues forces dinàstiques, el torn pacífic volia com a objectiu l'estabilitat institucional, es mantingué durant 20 anys gràcies a la corrupció electoral, utilitzant la influència en el poder econòmic sobre diferents individus com a caciques (persones procedents del medi rural, sovint propietaris rics i importància en la vida social i política, orientaven el vot). El caciquisme fenomen que s'originà a tota Espanya, sobretot Galícia, Andalusia i Castella, això provocà l'adulteració del vot. Aparegué la tupinada, conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir l'adulteració sistemàtica dels resultats electorals. I més tard es firmà el Pacte del Pardo entre liberals i conservadors per donar suport a la regent Maria Cristina i garantir la continuïtat de la monarquia davant la pressió de carlins i republicans.