Sistema circulatori humà: estructura i funcionament
L'aparell circulatori humà
L'aparell circulatori és l'encarregat de distribuir l'oxigen i els aliments per tot el cos, i de recollir el diòxid de carboni i els productes d'excreció procedents de les cèl·lules. Està format per:
- un líquid circulatori denominat sang,
- una bomba que ho impulsa denominada cor, i uns conductes denominats vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars sanguinis) i vasos limfàtics.
La sang
Està formada per un líquid denominat plasma sanguini i per diversos tipus d'elements cel·lulars: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes.
Plasma
El plasma està format bàsicament per aigua i per determinades substàncies disoltes (sals minerals, glucosa, lípids i proteïnes).
Glòbuls vermells
Els glòbuls vermells o eritròcits són cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que és una proteïna capaç de captar i alliberar oxigen.
Glòbuls blancs
Els glòbuls blancs o leucòcits generen anticossos.
Plaquetes
Les plaquetes són fragments de citoplasma que contenen una substància que inicia la coagulació de la sang.
Els vasos sanguinis
Se diferencien tres tipus denominats artèries, venes i capil·lars sanguinis.
Artèries
Són els vasos que duen sang des del cor a altres parts del cos.
Venes
Són els vasos que duen sang cap al cor. Són molt poc elàstiques, pel que precisen tenir unes vàlvules internes per evitar el retorn de la sang. Capil·lars sanguinis. Són uns vasos extremadament prims que uneixen el final de les artèries amb el principi de les venes.
L'anèmia és una afecció en la qual no tens suficients glòbuls vermells sans per transportar un nivell adequat d'oxigen als teixits del cos.
El funcionament de l'aparell circulatori sanguini
El cor humà presenta quatre càmeres: dos que reben sang, les aurícules, i dues que expulsen sang, els ventricles. Entre l'aurícula i el ventricle esquerres està la vàlvula mitral, i entre l'aurícula i el ventricle drets està la vàlvula tricúspide.
Diàstol
Les parets de les aurícules i dels ventricles es relaxen i aspiren la sang, la qual arriba per les venes. La sang que omple les artèries no retrocedeix gràcies que les vàlvules semilunares (també denominades sigmoides) estan tancades. Aquesta fase dura 0,35 segons.
Sístole auricular
Les parets de les aurícules es contreuen, s'obren les vàlvules auriculo-ventriculars (mitral i tricúspide) i la sang passa als ventricles. Aquesta fase dura 0,15 segons.
Sístole ventricular
Les parets dels ventricles es contreuen i la sang del ventricle esquerre passa a l'artèria aorta, cap a la resta del cos, i la del ventricle dret passa a l'artèria pulmonar cap als pulmons. Aquesta fase dura 0,3 segons.
Principals artèries i venes de l'aparell circulatori sanguini
Les principals venes són les venes pulmonars que porten sang procedent dels pulmons a l'aurícula esquerra, i la vena cava (superior e inferior) que porta sang de la resta del cor a l'aurícula dreta. Les principals artèries són l'artèria pulmonar que des del ventricle dret porta sang als pulmons i l'artèria aorta que des del ventricle esquerre porta sang a la resta del cos.
Els grups sanguinis
Són cadascun dels tipus de sang que es tenen en compte a l'hora de fer una transfusió sanguínia. La classificació es fa en funció de la naturalesa de certs components de la membrana dels glòbuls vermells de la sang de cada individu.