Sistema Immunitari: Vacunes, Antibiòtics i Defenses
Vacunes
És una preparació antigènica de microorganismes complets (vius o morts) o d'alguna de les seves proteïnes o toxines que s'utilitza per a la prevenció o reducció de malalties en animals i humans.
Les vacunes entrenen el sistema immunitari a atacar de manera ràpida i eficient el microbi causant de la malaltia. S'injecta el microbi atenuat o mort perquè el sistema immunitari en reconegui l'estructura i, en un futur, no sigui cap problema.
Antibiòtics
El primer antibiòtic va ser descobert per Alexander Fleming (1928): la penicil·lina. Estava cultivant un eubacteri en una placa d'Agar, la qual va ser contaminada per fongs. Va advertir que el medi de cultiu al voltant de la floridura estava lliure d'eubacteris.
Sistema Immunitari
S'entén per immunitat la resistència que presenten els organismes a les infeccions i a l'entrada de substàncies estranyes.
Tipus d'immunitat:
- Innata: es posseeix des del naixement.
- Adquirida: s'assoleix en un moment donat de la vida, i pot ser de diferents tipus.
Mecanismes d'Adquisició de la Immunitat Adquirida
- Activa: si és el propi organisme el que desencadena la resposta immunitària enfront de l'antigen, sintetitzant anticossos.
- Passiva: si l'organisme rep, d'un altre ésser viu, els anticossos contra l'antigen.
Origen de la Immunitat Adquirida
- Natural: si les propietats defensives s'adquireixen a l'atzar.
- Artificial: si és induïda per l'home a través de pràctiques mèdiques.
Barreres Primàries
La primera barrera està formada pels epitelis de la pell i les mucoses respiratòries i gastrointestinals. La pell intacta és impermeable a la major part de microorganismes. Si un agent infecciós aconsegueix superar les capes més externes de la pell (epidermis), actuen els macròfags, que exerceixen una funció fagocítica, i els mastòcits, que estimulen el procés inflamatori.
Immunitat Natural, Innata o Inespecífica
Un cop superades aquestes barreres, intervenen els fagòcits i un grup de proteïnes sèriques, les quals formen el sistema de complement, que destrueixen els gèrmens en el punt de penetració i provoquen una inflamació per activar l'acció defensiva i limitar la infecció en aquella zona. La resposta inflamatòria es caracteritza per augment de la irrigació, escalfor, vermellor, dolor i inflor de la zona afectada.
Immunitat Adquirida, Adaptativa o Específica
És el conjunt de mecanismes defensius que es desenvolupen per eliminar tots els agents que aconsegueixen superar els mecanismes inespecífics. Algunes de les cèl·lules immunitàries conserven memòria de l'antigen. Això permet que, en un segon contacte amb l'element estrany, la resposta immunitària sigui més efectiva pel que fa a rapidesa i intensitat. Tenen la capacitat de reconèixer l'antigen i de desenvolupar accions cel·lulars (Limfòcits T) i humorals (els anticossos, proteïnes produïdes pels limfòcits B) específiques per inhibir-lo.
Característiques: Memòria, Especificitat, Diversitat i Tolerància respecte a les estructures pròpies. El sistema immunitari té la capacitat de discriminar entre allò que pertany al propi cos i allò que li és estrany.
Els limfòcits B són les cèl·lules que formen els anticossos. Aquestes cèl·lules no podrien regular la resposta immunitària específica sense la intervenció d'unes altres cèl·lules, els limfòcits T, que es divideixen en tres tipus:
- Limfòcits T col·laboradors: activen els limfòcits B per produir respostes immunitàries amb anticossos, i també activen els limfòcits T citotòxics per regular respostes. També estimulen altres tipus cel·lulars inespecífics, com els macròfags.
- Limfòcits T citotòxics: poden eliminar directament cèl·lules estranyes o cèl·lules pròpies infectades per virus.
- Limfòcits T supressors: poden inhibir respostes de les cèl·lules B i d'altres cèl·lules T. Són clau per al control immunitari.