Sistema nerviós i endocrí: funcions, neurona i substàncies
Sistema nerviós
Sistema nerviós: format per milers de milions de neurones.
Sistema nerviós central
- Encèfal
- Hemisferi esquerre: tacte, moviment i control de la mà dreta, llenguatge, escriptura, paraula i pensament lògic.
- Hemisferi dret: tacte, moviment i control de la mà esquerra, reconeixement de cares, camp visual esquerre, imaginació i reconeixement d'emocions.
- Cerebel: emmagatzema els moviments que fem de forma automàtica.
- Bulb raquidi: controla el batec, la respiració, la deglució, i provoca el vòmit i la tos.
- Hipotàlam: s'encarrega de la temperatura corporal i la pressió sanguínia.
- Tàlem: filtre de les informacions dels receptors.
- Sistema límbic: controla les conductes instintives.
- Cervell: analitza la informació dels receptors i ordena respostes voluntàries; centre del llenguatge, pensament, creativitat, aprenentatge i memòria.
- Especialització hemisfèrica: es tallava el cos callós en casos d'epilèpsia greus perquè l'atac començava a un hemisferi i s'estenia. Conseqüència: cada hemisferi actuava de forma independent, amb dues personalitats.
- Medul·la espinal: transmet missatges del cervell a tot el cos a través de les neurones i desencadena l'arc reflex: la neurona sensitiva arriba a la medul·la a la neurona d'associació, que transmet la informació a la neurona motora, que s'encarrega d'actuar abans que la informació arribi al cervell.
Sistema nerviós perifèric
- Sistema somàtic: xarxa de neurones per tot el cos.
- Sensitius: recullen informació i l'envien al sistema nerviós central.
- Motors: envien informació del sistema nerviós central a la musculatura.
- Sistema autònom: posa el cos en estat d'alerta en situacions de perill.
- Sistema simpàtic: cos en alerta (dilatació de la pupil·la, augment del ritme cardíac, inhibició de la secreció salival).
- Sistema parasimpàtic: torna el cos a la normalitat (contracció de la pupil·la, disminució del ritme cardíac, estimulació de la salivació).
Sistema endocrí
Sistema endocrí: format per glàndules que aboquen substàncies químiques al flux sanguini.
Glàndules
- Tiroide: situada al coll, segrega la hormona tiroxina, que regula el creixement i el desenvolupament sexual i menstrual. Si no funciona bé, pot provocar gegantisme o nanisme.
- Glàndules suprarenals: situades sobre els ronyons, segreguen adrenalina, que estimula el sistema simpàtic.
- Ovaris i testicles: glàndules sexuals.
- Testicles: produeixen espermatozoides i segreguen testosterona (canvi de to de veu, pèl).
- Ovaris: segreguen estrògens (responsables del caràcter sexual) i progesterona (prepara el cos per a l'embaràs).
- Hipòfisi: situada al crani, sota l'hipotàlem, segrega oxitocina:
- Dones: afavoreix les contraccions durant el part.
- Homes: causa actitud paternal.
Neurona
Neurona: dendrites, cos cel·lular, nucli, axó, capa de mielina, terminal de l'axó, neurotransmissors i espai sinàptic.
Intervenció a l'espai sinàptic
- Botulisme: impedeix alliberar neurotransmissors, provoca paràlisi i mort.
- Cafeïna/amfetamina: augmenta l'alliberament de neurotransmissors i activa el sistema nerviós.
- LSD: ocupa els receptors i no funcionen, provocant alucinacions visuals i auditives.
- Cocaïna: evita la reabsorció dels neurotransmissors; no es neteja l'espai sinàptic i s'acumulen, elevant l'activitat del sistema nerviós.
- THC: crea una molècula similar al neurotransmissor que s'acobla als receptors, relaxa la musculatura i alenteix els reflexos.