Sistema Nerviós Humà: Neurones, Estructura i Funció
Fonaments del Sistema Nerviós
Les Neurones: Excitabilitat i Transmissió de l'Impuls
Les neurones es caracteritzen per la seva excitabilitat, que és la capacitat de transmetre un impuls nerviós (corrent elèctric). Aquest procés depèn de la concentració de sodi ($\text{Na}^+$) i potassi ($\text{K}^+$) a les membranes neuronals.
- El potassi surt, generant un gradient químic.
- Les càrregues negatives de l'interior fan que el potassi entri, generant un gradient elèctric.
El potencial de membrana és el voltatge a través de la membrana:
- Polaritzada: $-70\text{mV}$.
- Despolaritzada (Potencial d'Acció): $+50\text{mV}$.
Quan la neurona rep un estímul, s'obren els canals de sodi. Si l'estímul no arriba al llindar, no hi ha transmissió. El tancament dels canals de sodi provoca la repolarització.
La sinapsi és el procés de transmissió de l'impuls nerviós, realitzat pels neurotransmissors.
Tipus de Fibres Nervioses i Classificacions
Fibres Mielíniques i Amielíniques
- Fibres Mielíniques: La cèl·lula de Schwann recobreix un axó formant una baina de mielina.
- Fibres Amielíniques: La cèl·lula de Schwann envolta més d'un axó, però sense formar baina de mielina.
Classificació Funcional
- Neurones Aferents: Transmeten l'impuls des de la perifèria cap al Sistema Nerviós Central (SNC).
- Neurones Eferents: Transmeten l'impuls des del SNC cap a la perifèria (neurones motores).
Líquid Cefaloraquidi (LCR)
El Líquid Cefaloraquidi (LCR) és un fluid incolor i transparent format per teixit nerviós cerebral i medul·lar. Es troba als 4 ventricles de l'encèfal.
Organització del Sistema Nerviós
Divisió Funcional del SN
El Sistema Nerviós (SN) es divideix segons el control:
- Voluntari: Actua sobre òrgans dels sentits i l'aparell locomotor (inclou SNC i SNP).
- Involuntari (Autònom): Controla múscul llis, ritme cardíac i vísceres. Es subdivideix en:
- Sistema Nerviós Simpàtic
- Sistema Nerviós Parasimpàtic
Origen i Protecció
L'origen embrionari es remunta a les primeres setmanes, a partir de 3 capes: ectoderma, mesoderma i endoderma (el qual es divideix en prosencèfal).
El SN està cobert per membranes anomenades MENINGES, que són hermètiques:
- Pia-màmater: S'adhereix a les solcs i fissures.
- Aracnoide: És la capa intermèdia, més gruixuda.
- Duramàter: La capa més externa, que toca l'os.
L'Encèfal: Estructura i Components
Prosencèfal
Telencèfal (Cervell)
Té un pes aproximat de $1350\text{g}$ i està dividit en 2 hemisferis units pel cos callós.
Presenta 3 grans circumvolucions:
- Substància Gris (Externa): És l'escorça, formada pels cossos de les neurones. Conté solcs (fenedures poc profundes) i cissures (més profundes).
- Substància Blanca (Interna): Situada sota l'escorça, formada per axons mielinitzats, d'aquí el seu color blanc.
Diencefàl
Inclou el tàlem, hipotàlem, hipòfisi i glàndula pineal.
- Tàlem: Ocupa la major part. Rep fibres sensitives i informació motora, projectant-la a l'escorça. És clau per a les experiències i sensacions.
- Hipotàlem: Centre de control de l'homeostasi. Rep aferents i eferents, activa el SN Simpàtic, manté la temperatura corporal, controla funcions reproductores i l'osmolaritat corporal, regula la ingesta d'aliments, interactua amb el sistema límbic i secreta hormones com l'ADH (antidiürètica) i l'oxitocina.
Mecencèfal (Tercer Ventricle)
És una zona de pas de fibres entre l'encèfal anterior i posterior.
- Conducte: Aqueducte de Silvio.
- Peduncles Cerebrals: Conjunt de fibres nervioses laterals que connecten les parts anteriors i posteriors de l'encèfal.
- Tubèrcles Quadrigèmins: Pertuberàncies amb neurones i fibres que controlen la vista (anteriors) i l'audició (posteriors).
Rombencèfal
- Metencèfal (Cerebel): Situat a la part més posterior, és fonamental per a la coordinació del moviment i l'equilibri.
- Protuberància: També coneguda com a Pont de Varoli.
- Mielencèfal (Bulb Raquidi o Medul·la Oblonga): Conté nombrosos feixos de fibres que connecten els centres encefàlics amb la medul·la. És el centre de control de les funcions víscerals (substància grisa).
Medul·la Espinal
...