El sistema polític i les institucions del franquisme

Sistema polític del franquisme

Institucions franquistes

Característiques del franquisme

• Partit únic cohesionat: FET y de las JONS.
• L’exèrcit: Té molta influència en l'estructura estatal.
• El catolicisme: És la religió oficial de l’Estat.
• Legislació: No hi ha legislació xenòfoba.

Suport de la dictadura

• Exèrcit
• Església catòlica
• Falange: Semblant als nazis a Alemanya, liderada per José Antonio Primo de Rivera, carlins i la dreta més conservadora (partits polítics).

Moviment Nacional

Totes les estructures englobades:

• Partit únic (FET y de las JONS): Va ser creat el 1937 a partir de la unificació de la Falange, els carlins i la resta de forces polítiques que havien donat suport a l’alçament de Franco.
• Sindicat únic d’obrers (OSE): Obrers de fàbriques.
• Sindicat únic d’estudiants (SEU): Instituts i universitats.
• Secció Femenina: Dones en política.
• Auxili Social: Orfes i famílies humils.

Les principals institucions franquistes són el Consell Nacional del Moviment, que equivaldria a la cambra alta o Senat i representava els militars que van ajudar Franco en l’aixecament, i les Corts Corporatives, que equivaldrien a la cambra baixa o Congrés dels Diputats i representaven la voluntat dels que havien guanyat la guerra.

Democràcia orgànica

Poder de Franco (1975+)

• Cap de tots els exèrcits (1975+)
• Cap de l’Estat (1975+)
• President del govern (1973): Almirall Carrero Blanco → Arias Navarro.

En la democràcia orgànica, el sufragi universal lliure no existia. Franco va idear aquest sistema en què els diputats franquistes (procuradors) acords eren elegits directament per la jerarquia franquista. Solament una part podien ser escollits directament, però sense cap garantia democràtica.

Oposició democràtica al franquisme

Durant la dècada dels 40

• Maquis: Lluitaven a les muntanyes.
• Guerrillers: Dirigits pel partit PCE. Van anar a l’exili a la Vall d'Aran (1944).
• A partir de 1948, el PCE renuncia a la lluita armada.

Durant la dècada dels 50

• Moviment obrer: A través de les vagues. Renaixen dues entitats (UGT i CNT) i n'apareixen dues de noves (CCOO i USO) en zones obreres a Catalunya i al País Basc.
• Partits polítics: PCE a Espanya i PSUC a Catalunya.
• Universitats: A partir de 1956, reforma universitària i lluites contra el SEU.