El Sistema de la Restauració i el Catalanisme Polític
El sistema polític de la Restauració
- Bipartidisme: Dos grans partits dinàstics que s'anaven alternant en el poder: el Partit Conservador de Cànovas i el Partit Liberal de Sagasta. Són dos partits d'ideologia molt semblant, però amb l'alternança es pretenia donar la imatge de canvi, una renovació fictícia de cara a l'opinió pública.
- Caciquisme: El falsejament electoral es recolzava en la pràctica molt estesa, sobretot en el medi rural, del caciquisme. Els cacics (terratinents, alcaldes, funcionaris, capellans...) eren individus que, pel seu poder econòmic o per les seves influències polítiques, controlaven una circumscripció electoral.
- Tupinada: Incloïa pràctiques d'allò més diverses com la falsificació del cens (incloent-hi persones mortes o impedint votar les vives), la manipulació de les actes, la compra de vots i les coaccions de tot tipus (impedir la propaganda de l'oposició, intimidar-ne els simpatitzants...).
- Regeneracionisme: Fou el moviment intel·lectual que, entre els segles XIX i XX, pretén reflexionar objectiva i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com a nació.
El naixement del catalanisme polític
- Catalanisme polític: Transformació del moviment catalanista en programes i organitzacions amb voluntat d'intervenir a Catalunya i des de Catalunya en la política de l'Estat.
- Centre Català: Primera associació política catalanista. En la seva etapa inicial, l'entitat era una barreja entre grup de pressió i ateneu cultural.
- Memorial de Greuges: És la primera manifestació política de la unitat del catalanisme.
- Unió Catalanista: Una federació d'entitats molt diferents ideològicament i socialment, per bé que hi predominaven la burgesia i les classes mitjanes.
- Lliga Regionalista: Partit que va tenir en el diari La Veu de Catalunya el seu principal òrgan de difusió i que va consolidar la força electoral del catalanisme. Es pot considerar la primera formació política moderna de l'Estat espanyol, perquè no solament va provocar el trencament del monopoli de la representació de les classes benestants que tenien els partits dinàstics, sinó que també va saber dotar-se d'una organització eficaç (afiliats, centres polítics, secretaria electoral, casals...) i va saber dur a terme una hàbil tàctica política.