Sistemes de Contenció de Terres

Han de suportar les accions del sòl i resistir l’acció de l’aigua que circula pel sòl. Sovint se’ls aprofita per a fer de fonament perimetral. Mur de gravetat. Només compta amb els pesos per a estabilitzar les empentes. El mur no és resistent a flexió. Solen emprar-se materials que no tenen resistència a la tracció. Són deformables.

Murs a flexió

Funcionen de forma diferent als anteriors. En treballar a flexió ha d’incorpar armadura. La secció és en forma de L, L invertida i T.

Pantalles

Execució “in situ” de grans volums de formigó per a tancar lateralment l’espai. Cal fer un estintolament provisional de la pantalla fins que resta finalment recolzada en els sostres. La unió entre ambdós ha de suportar els tallants i ser un bon contacte a compressió que estabilitza la pantalla.

La estanquitat dels fonaments i els sistemes de contenció Drenatge de darrere del mur. Evita que la inundació d’aigua darrera del mur augmenti exageradament la pressió sobre el mur, ja que podria fallar. També cal mantenir impermeable l’espai habitable. Solució de drenatge del darrere. En pantalles. La pantalla pot suportar pressions d’aigua perquè està construïda per sota del nivell freàtic. Com no es pot actuar per darrera de la pantalla, s´ha de fer per l’interior. La llosa del fons ha de disposar d’una estructura que resisteixi la subpressió de l’aigua. Sol ser de gran gruix o ancorant-la al sòl.

La relació entre estructura, característiques del sòl i fonaments. La elecció del sistema de fonamentació depèn de causes derivades de interacció entre estructura i característiques del sòl. En relació al sòl i els fonaments:

• La deformabilitat del sòl, el criteri general és que sols mediocres s’ha de travessar i fonamentar en un sòl inferior més rígid.
• La resistència del sòl, cal depassar els estrats que puguin col·lapsar.
• La heterogeneïtat del sòl. La solució per llosa requereix un sòl molt homogeni per a evitar girs o ruptures a flexió. Cal que les deformacions entre llossa i pantalla siguin compatibles i no provoquin assentaments diferencials.

En relació a l’estructura:

• Rigidesa. Quan menys rígid sigui l’edifici, més deformacions diferencials pot assolir.
• Esveltesa. Grans esvelteses (alçaries) sol implicar pèrdues de verticalitat per causa de petites deformacions a nivell de fonaments. Per això els gratacels es solen fonamentar profundament.
• Heterogeneïtat de càrregues. Poden generar assentaments inadmissibles per l’edifici.