Sistemes del Cos Humà: Excretor, Nerviós, Endocrí i Locomotor

Òrgans Excretors i Funció d'Excreció

L'excreció és el procés per mitjà del qual l’organisme elimina les substàncies de rebuig procedents de les reaccions químiques cel·lulars. L’acumulació d’aquests residus resultaria tòxica per a les cèl·lules.

• Ronyons: Són els òrgans excretors més importants. Eliminen de la sang els residus produïts per les cèl·lules, principalment la urea i l’àcid úric. Són òrgans reguladors, ja que eliminen a través de l’orina l’excés d’aigua del cos i la concentració salina del plasma.
• Pulmons: Expulsen el diòxid de carboni produït en la respiració cel·lular.
• Glàndules sudorípares: Tenen com a funció principal regular la temperatura corporal, tot i que també excreten prop del 10% de tots els residus de l’organisme.
• Fetge: Elimina els pigments biliars i altres substàncies de rebuig que es troben a la bilis i que s’eliminen amb la femta.

Òrgans de l'Aparell Urinari

• Ronyons: Es troben situats a la zona dorsal, una mica per damunt de la cintura i prop de la columna vertebral.
• Urèters: Són dos conductes prims que transporten l’orina formada als ronyons fins a la bufeta. Tenen una paret muscular que es contreu rítmicament, i així facilita el flux d’orina cap a la bufeta.
• Bufeta de l’orina: Òrgan buit on s’acumula l’orina fins que s’expulsa de l’organisme. Envoltant el coll de la bufeta hi ha un anell muscular o esfínter, que en controla l’obertura.

Estructura del Ronyó

• Escorça: Conté estructures anomenades nefrones, que filtren la sang.
  • Càpsula de Bowman → Glomèrul → Túbul renal → Pelvis renal
• Càpsula de Bowman: Acumulació de capil·lars que venen de l’artèria renal.
• Medul·la: Zona fosca formada per vasos sanguinis.
• Pelvis: Cavitat col·lectora de l’orina renal.

Procés d'Excreció Renal i Patologies

Cada ronyó està connectat amb l’aparell circulatori per mitjà de dos vasos sanguinis:

• Artèria renal: És una branca de l’aorta que porta sang carregada de residus cap al ronyó.
• Vena renal: És la via per la qual la sang purificada de residus surt del ronyó. Desemboca a la vena cava.

L’orina és el líquid resultant d’un procés complicat, al qual se sotmet la sang arterial que entra al ronyó. Les etapes són: filtratge, reabsorció i secreció.

La insuficiència renal és la malaltia més greu que afecta els ronyons. Es caracteritza per una disminució important o el cessament total de la producció d’orina.

L'hemodiàlisi consisteix a eliminar els residus metabòlics que conté la sang. Per fer-ho, s’extreu la sang a través d’una artèria i es fa passar per un aparell que conté una membrana filtradora en contacte amb el líquid de diàlisi.

El Sistema Nerviós i les Neurones

Permet percebre sensacions i respondre als estímuls. Contribueix a mantenir l’equilibri intern del nostre cos, o homeòstasi. Actua coordinant l’activitat de teixits, òrgans, aparells i sistemes.

Les neurones són les cèl·lules més nombroses i importants encarregades de transmetre impulsos nerviosos. Són també unes cèl·lules molt especialitzades. Estan compostes per una membrana, un citoplasma i un nucli.

Neurona Sensitiva

• Somàtiques: Condueixen estímuls de dolor, temperatura, etc.
• Viscerals: Estimulen les vísceres.

Neurona Motora

• Somàtiques: Envien estímuls cap als músculs esquelètics.
• Viscerals: Transmeten impulsos involuntaris al múscul llis i a les glàndules.

Velocitat de Propagació de l'Impuls Nerviós

L’impuls nerviós només es transmet en un sentit: entra per les dendrites, travessa el cos cel·lular i surt per l’àxon.

La velocitat amb què es propaga l’impuls nerviós no és igual a totes les neurones. Depèn de si l’àxon està envoltat o no d’unes cèl·lules especials, anomenades cèl·lules de Schwann.

La mielina és una substància d'aspecte blanquinós que impedeix el pas de l’impuls nerviós i provoca que aquest només es propagui per les zones entre les cèl·lules de Schwann. Segons si les neurones tenen mielina o no, es classifiquen en:

• Neurones mielíniques: Els seus àxons són més gruixuts i l’impuls nerviós es propaga amb més rapidesa gràcies a la conducció saltatòria.
• Neurones amielíniques: No tenen mielina i per això condueixen l’impuls nerviós amb menys rapidesa, com ara els receptors del dolor.

El Sistema Nerviós Central (SNC)

• Constitueix el centre de control i de coordinació de l’organisme.
• És capaç de percebre estímuls i elaborar respostes.
• Està format per l’encèfal i per la medul·la espinal.

Encèfal

• S’hi elaboren les respostes conscients i voluntàries.
• Està protegit pel crani i embolcallat per tres membranes o meninges.
• Entre les dues meninges més internes hi circula el líquid cefaloraquidi.
• S’hi distingeixen tres regions: cervell, cerebel i bulb raquidi.

Medul·la Espinal

• S’hi elaboren les respostes dels actes involuntaris.
• És un cordó de teixit nerviós situat a la zona dorsal.
• Està embolcallat per les meninges.
• Està protegit per la columna vertebral.
• De la medul·la en surten els nervis motors i hi arriben nervis sensitius.

El Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

• El formen els nervis.
• S’anomenen cranials els que procedeixen de l’encèfal.
• S’anomenen raquidis els que surten de la medul·la.

Sistema Nerviós Somàtic

Controla els moviments voluntaris.

Sistema Nerviós Autònom o Vegetatiu

Regula l'activitat involuntària dels òrgans interns.

Substància Blanca i Substància Grisa

Substància Blanca

• Zones del sistema nerviós central en què els àxons de les neurones s’associen en feixos d’aspecte blanquinós a causa de la mielina que tenen.
• Es localitza a l’interior de l’encèfal i a l’exterior de la medul·la espinal.

Substància Grisa

• La constitueixen els cossos neuronals que no tenen mielina.
• Es troba a l’escorça de l’encèfal i a l'interior de la medul·la espinal.

La Medul·la Espinal i l'Acte Reflex

La manera més ràpida de respondre a un estímul és una resposta reflexa o involuntària anomenada acte reflex.

La resposta involuntària no requereix la consciència o percepció de l’estímul.

Les respostes reflexes a un estímul s’elaboren a la medul·la i recorren el camí més curt des del receptor fins a l’efector.

L'arc reflex és la cadena de neurones que intervenen en aquesta acció, formada per la neurona sensitiva, la interneurona i la neurona motora.

Funcions Superiors del Cervell

Cervell

Regula les activitats superiors. Està dividit en quatre lòbuls on hi resideixen les àrees que controlen les funcions superiors, el moviment muscular i els sentits.

Cerebel

Exerceix el control dels moviments del cos i la postura.

Bulb Raquidi

Està unit a la medul·la espinal.

Malalties i Trastorns Neurològics

• L'epilèpsia.
• La meningitis: és una inflamació de les membranes (meninges) que embolcallen i protegeixen l’encèfal i la medul·la espinal.
• L'esclerosi múltiple: és la destrucció lenta i progressiva de la mielina que recobreix els àxons d’algunes neurones.

Malalties i Trastorns Psíquics Freqüents

Les malalties psíquiques són alteracions de les funcions intel·lectuals.

• La depressió: és una malaltia que es manifesta moltes vegades amb una tristesa profunda i una incapacitat per portar una vida normal.
• L'esquizofrènia: es caracteritza per trastorns greus de la personalitat.
• La demència: és una pèrdua progressiva de les funcions intel·lectuals que té un ésser humà. Hi ha dos grans tipus: la senil i la presenil o malaltia d’Alzheimer.
• L'ansietat.

Malalties Neurodegeneratives

L'Alzheimer: els afectats perden la memòria i la capacitat de pensar, i canvien de comportament. En l’última fase, les víctimes estan prostrades al llit i totalment desorientades.

La malaltia de Parkinson: afecta les persones d’edat avançada. Es deterioren les neurones que controlen el moviment involuntari de la musculatura. El símptoma més característic és un moviment semblant a un tremolor que afecta les mans i els peus.

Glàndules i Hormones: El Sistema Endocrí

El sistema nerviós actua de manera immediata i produeix respostes instantànies que es propaguen a través dels nervis.

El sistema endocrí:

• Actua de manera més lenta, però continuada.
• Controla canvis lents, com el creixement corporal.
• També pot intervenir en respostes més ràpides com ara l’alliberament d’adrenalina.
• Està constituït per cèl·lules que secreten substàncies directament a la sang.
• Quan aquestes cèl·lules estan agrupades formen les glàndules endocrines.

Les hormones són les substàncies secretades que es distribueixen per tot l’organisme, però només actuen sobre determinades cèl·lules d’alguns teixits que les reconeixen, anomenades cèl·lules diana.

Funcionament de la Insulina i la Glucosa

La glucosa és una substància que té un paper fonamental en els processos nutritius. La concentració d’aquesta substància a la sang tendeix a ser constant (1g/l).

Després de menjar, com a conseqüència de la digestió, la concentració de glucosa augmenta molt i és necessari accelerar el transport d’aquesta a les cèl·lules.

La insulina accelera aquest procés. Si el pàncrees no la secreta amb prou quantitat, no hi haurà una regulació correcta d’aquest procés. Això és el que els passa a les persones que tenen diabetis.

Receptors i Òrgans dels Sentits

Un estímul és qualsevol canvi del medi intern o extern que és detectat per l’organisme.

El sistema nerviós és l’encarregat de detectar i respondre de manera adequada als estímuls que arriben a l’organisme.

• Receptors: Neurones especialitzades a detectar estímuls.
• Efectors: Executen les ordres del sistema nerviós (músculs i glàndules).

Els receptors sensorials, per respondre als estímuls del medi, generen un impuls nerviós que es propaga a través d’un nervi fins a la medul·la espinal o fins a l’escorça cerebral. Això condueix a la sensació i posteriorment a la percepció.

L'Ull: Estructura i Funció

L'ull es troba allotjat en una cavitat del crani que rep el nom de conca orbitària. Té forma esfèrica gràcies al fet que conté líquids a l’interior, l’humor vitri i l’humor aquós, els quals li donen forma. Està format per tres membranes:

• L'escleròtica: És la capa més externa i dura. És fibrosa, blanca i opaca. Les glàndules lacrimals segreguen un líquid que, a més de protegir l’exterior d’aquesta capa, té una substància que mata els bacteris.
• La coroide: És una membrana fina, amb molts vasos sanguinis. La part anterior es transforma i forma l’iris.
• La retina: És la membrana interna de l’ull on hi ha els cons i els bastons.
  • Bastons: Són molt sensibles a la llum, però només permeten veure-hi en blanc i negre.
  • Cons: Permeten veure els colors, però necessiten més intensitat lluminosa.

L'acomodació és la capacitat del cristal·lí per canviar de forma i veure els objectes amb més nitidesa.

Els Ossos i l'Aparell Locomotor

L'aparell locomotor està constituït pels ossos i els músculs esquelètics que els envolten. És responsable del moviment del cos humà.

Els efectors són els músculs que executen les ordres del sistema nerviós central.

Esquelet Axial

Comprèn els ossos del cap, la columna vertebral, l’estèrnum i les costelles.

Esquelet Apendicular

Inclou els ossos de les extremitats superiors i inferiors, i els que uneixen les extremitats amb l’esquelet axial: l’espatlla i el maluc.

Els lligaments són estructures que mantenen els ossos units.

El líquid sinovial, situat als extrems dels ossos, amorteix els cops i actua de lubricant de l’articulació.

Funcions de l'Esquelet

• Suportar el pes del cos.
• Protegir els òrgans i les parts toves del cos.
• Producció de cèl·lules sanguínies als extrems dels ossos.
• Emmagatzematge de calci.
• Permet el moviment.

Els ossos estan formats per: cèl·lules, matriu extracel·lular i cartílag.

Estructura dels Ossos

• Os compacte (format per teixit ossi compacte): És la part dura i compacta que envolta tot l’ós. Conté gran quantitat de sals de calci.
• Os esponjós (format per teixit ossi esponjós): Omple els extrems de l’ós. Conté calci però és molt més lleuger perquè presenta nombrosos forats.
• Medul·la òssia: És un teixit tou que omple les cavitats dels ossos. Amb l’edat, la medul·la òssia groga va reemplaçant la vermella.
  • La medul·la òssia vermella: S'hi formen les cèl·lules sanguínies.
  • La medul·la òssia groga: S'hi acumula greix.

Les Articulacions i els Músculs

Les articulacions són les zones de contacte entre els ossos.

• Immobils: Els ossos no estan soldats, però queden units per fibres que n’impedeixen el moviment. Són les articulacions dels ossos del crani.
• Semimòbils: Són les de la columna vertebral. Les vèrtebres s’uneixen per mitjà d’un petit disc de cartílag que permet cert moviment.
• Mòbils: Són les més complexes i es localitzen entre ossos que necessiten una gran mobilitat, com les espatlles. Els elements ossis s’uneixen mitjançant estructures que en permeten el desplaçament.

Tendons

• Fan possible el moviment dels ossos i les articulacions.
• Uneixen fortament els ossos i els músculs.
• Estan formats per fibres gruixudes de col·lagen.

Tipus de Receptors Sensorials