Situació del català: Ús en ensenyament, mitjans i administració

Situació de la llengua catalana en diferents àmbits d'ús

La normalització de qualsevol llengua demana, fonamentalment, poder emprar-la en diversos àmbits d'abast general. Entre aquests, en destaquen tres: l'escola, els mitjans de comunicació i l'administració.

L'ensenyament

L'escola és un dels pilars fonamentals per a la normalització lingüística i per a la difusió d'un estàndard. A l'empara de la Llei de Normalització Lingüística de 1983, es desenvolupen al Principat de Catalunya programes d'immersió lingüística en cicles d'ensenyament primari. Segons dades recents, més del 87% dels alumnes d'infantil i primària de centres públics rep l'ensenyament en català, mentre que a l'escola privada el percentatge és del 75%. La presència de la llengua catalana a l'ensenyament secundari i al batxillerat és sensiblement menor, al voltant d'un 51%, amb percentatges força igualats entre l'escola pública i privada. A l'ensenyament superior, segons la legislació vigent, tant alumnes com professors poden emprar qualsevol de les dues llengües oficials com a llengua vehicular. Això fa que el percentatge d'ús de la llengua catalana variï d'una universitat a l'altra.

Al País Valencià, avui dia s'observa un tant per cent més elevat d'ús de la llengua catalana en l'ensenyament d'infantil i de primària públic que no pas en els centres privats. L'ensenyament de la llengua es desenvolupa a través del Programa d'Ensenyament del Valencià (PEV) i del Programa d'Immersió Lingüística (PIL). Actualment, més de 100.000 infants de les àrees catalanoparlants segueixen algun d'aquests programes. A la secundària, la proporció baixa fins als 25.000 alumnes que segueixen el PEV. En l'àmbit universitari, com a Catalunya, les diferències entre universitats i facultats varien força i van des del 20% de Castelló a percentatges insignificants a la Universitat d'Alacant.

A les Illes Balears, el curs 95-96 prop del 60% dels escolars d'infantil i de primària rebien l'ensenyament total o parcial en català. La Universitat de les Illes Balears ha tingut un paper destacat i capdavanter en la reivindicació i normalització lingüístiques. Actualment, un 60% de les classes es fan en català.

A l'Alguer es fan classes de català com a assignatura a l'educació primària i també a Sardenya.

A la Catalunya Nord, la Llei Deixonne de 1951 va permetre fer classes de llengua catalana durant una hora setmanal. La xarxa d'escoles com La Bressola o Arrels apleguen un nombre important d'infants que fan l'aprenentatge bàsic en francès i en català.

Els mitjans de comunicació

Des de 1976 es va posar en marxa Ràdio 4. Ràdio 9 és creada el 1989 al País Valencià i Ràdio Arrels a Catalunya Nord. La televisió és l'eina més poderosa i decisiva de la normalització, sobretot perquè exerceix un paper important en la creació d'un model de la llengua estàndard oral. Destaquen TV3 i Canal 33 al Principat de Catalunya, juntament amb els programes emesos en català per TVE des dels estudis de Sant Cugat; Canal 9 al País Valencià, que emet regularment programació en valencià i castellà; i moltes emissores d'àmbit local com BTV. Les zones que no disposen de canals propis queden cobertes per les televisions catalana i valenciana.

La premsa en català, especialment la premsa local, ha anat recuperant lectors i ha conegut un fort impuls. Avui, Regió 7, El Punt, El Periódico de Catalunya, el diari Segre, Diari de Balears, Diari d’Andorra, Periòdic d’Andorra i el diari esportiu El 9 són els més destacables. També cal destacar revistes de temes generals com Serra d’Or i El Temps, o més especialitzades com L'Avenç o Sàpiens.

L'ús institucional

En els organismes que depenen de la Generalitat, la presència del català és total. Els ciutadans tenen dret a ser atesos en la seva llengua, ja que s'exigeix al funcionariat segons la Llei de Funció Pública de 1984. En alguns àmbits públics concrets, com jutjats o notaries, la majoria d'activitats continuen portant-se a terme en castellà. En altres territoris de parla catalana, la situació institucional és força diferent.

Manca d'ús real

En molts àmbits, la llengua catalana té una presència molt minsa. Avui és possible viure als territoris de parla catalana sense necessitat de conèixer la llengua pròpia.

Actituds secessionistes

Entre alguns sectors de la població, sobretot en aquells que han utilitzat el castellà com a símbol de la seva posició de poder, s'han aixecat veus contràries a la normalització i s'han defensat actituds secessionistes en contra de la unitat de la llengua, reconeguda internacionalment per totes les entitats científiques.

Obstacles polítics

Del 1980 ençà, un seguit de disposicions estatals han intentat frenar l'ús públic de la llengua catalana. També s'han impugnat lleis i altres disposicions aprovades majoritàriament pel Parlament, per la por de la irreal desaparició del castellà a Catalunya.

Canvi i caiguda de preposicions

• Les preposicions 'amb' i 'en' es canvien per les preposicions 'a' o 'de' davant d'un infinitiu.
  Exemple: pensa en venir → pensa a venir
• Les preposicions cauen davant de la conjunció 'que'.
  Exemple: L'amenaçava d'expulsar-lo → L'amenaçava que l'expulsarien