Situació lingüística a Espanya: llengües, territoris i realitat actual
La situació lingüística a Espanya
Prop de la meitat de les persones que viuen a Espanya resideixen en territoris bilingües, on el castellà conviu amb una llengua pròpia de cada àrea. En total, a l'Estat espanyol es parlen set llengües: gallec, astur-lleonès, castellà, basc, aragonès, català i aranès. Totes aquestes són llengües romàniques, excepte el basc, que té un origen desconegut.
Dues de les set llengües, l'astur-lleonès i l'aragonès, no tenen estatus legal de cooficialitat en cap de les comunitats on es parlen.
El català
El català és una llengua parlada per set milions de persones. Es parla a les comunitats on és llengua oficial juntament amb el castellà: Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, Andorra (on és l'única llengua oficial), el Rosselló francès i la ciutat sarda de l'Alguer. Aquesta llengua té una rica tradició literària des de l'Edat Mitjana. Avui és un idioma normalitzat que gaudeix de prestigi social i cultural, derivat del fet de ser la llengua associada a la burgesia. El sistema educatiu ofereix totes les matèries en català, excepte la llengua i la literatura castellana; aquest tipus de programes educatius rep el nom d'immersió lingüística.
El basc
El basc (euskera) és parlat per més de set-centes mil persones a Euskadi, el nord de Navarra i el País Basc francès. En les darreres dècades, la política del Govern basc ha aconseguit incrementar sensiblement el nombre de parlants. No obstant això, el seu aprenentatge es veu condicionat pel fet de no ser una llengua romànica. El sistema escolar a Euskadi permet escollir entre tres models possibles: tot en castellà excepte la llengua i la literatura basques, tot en basc excepte la llengua i la literatura castellanes, o la meitat en basc i la meitat en castellà.
L'astur-lleonès
L'astur-lleonès és parlat per entre cent i quatre-cents mil parlants, principalment a Astúries. Malgrat ser reconeguda pel seu Estatut, no té condició de llengua cooficial, cosa que fa que perdi parlants progressivament. A l'ensenyament només existeix la possibilitat d'estudiar-la com a matèria optativa. El 1980 es va crear l'Acadèmia de la Llingua Asturiana, que va elaborar una normativa ortogràfica.
L'aragonès
L'Estatut d'Aragó no reconeix la cooficialitat de l'aragonès, sinó només la seva protecció. Aquesta llengua es troba en regressió, ja que només sobreviu en l'àmbit familiar i col·loquial a la meitat nord de la província d'Osca, on la parlen unes quinze mil persones. Un dels moviments que van sorgir en defensa de l'aragonès va ser el Consell d'a Fabla Aragonesa. Avui existeix una gramàtica i diversos diccionaris bilingües.
L'aranès
L'aranès és parlat per unes set mil persones a la Vall d'Aran, situada als Pirineus, a la província de Lleida. És reconegut i protegit per l'Estatut català i té la condició de cooficial amb el català i el castellà. Per tant, aquest és l'únic territori oficialment trilingüe de l'Estat espanyol. L'aranès està integrat en el sistema educatiu i gaudeix d'una gran vitalitat.
El gallec
La llengua gallega és parlada al voltant de dos milions i mig de persones a Galícia, a l'occident d'Astúries, a Lleó i Zamora, i al nord-oest de Càceres. Són territoris que administrativament no pertanyen a Galícia, però que corresponen a àrees que en algun moment de la història van ser gallegues i van conservar la llengua. A Galícia, el nou estatus legal de la llengua ha permès recuperar, en les darreres dècades, usos, funcions i prestigi social. No obstant això, s'ha produït una greu ruptura en la transmissió intergeneracional i l'abandonament del gallec com a llengua habitual per part de la gent jove. A Europa, es troba entre les llengües de major importància per la seva tradició literària des de l'Edat Mitjana fins als nostres dies.