Situació de les potències europees abans de la Primera Guerra Mundial (1870-1914)

Situació de les potències europees abans de la I Guerra Mundial

La situació de les potències europees protagonistes de la I Guerra Mundial, abans de l'esclat de la guerra, es caracteritza per un llarg període de tensió conegut com a pau armada (1870-1914). Aquest període coincideix amb la fase d'expansió de la Segona Revolució Industrial i amb l'auge de l'imperialisme: signatura de pactes prebel·lics i una intensa cursa armamentística.

Pau armada (1870-1914): període i característiques

La «pau armada» és el període entre 1870 i 1914 en què les grans potències europees mantenen una tensa calma i es preparen per a un conflicte mitjançant l'acumulació d'armament, la consolidació d'aliances i la competència colonial i econòmica.

Països implicats

Es poden distingir diversos grups de països implicats:

• Pioneres de la revolució industrial i del capitalisme: Gran Bretanya i França.
• Noves potències que emergiren amb força després de la unificació (1870): Alemanya i Itàlia.
• Potències centre-orientals que romanen amb monarquia absoluta: Imperi austrohongarès i Imperi rus.
• Una potència asiàtica amb influència als Balcans: una potència asiàtica que domina territoris de l'est d'Europa (Balcans) des del s. XV i que, al s. XX, està en un procés de descomposició.

Gran Bretanya

Gran Bretanya: Anglaterra victoriana, sota el regnat de la reina Victòria (1837-1901), va ser el país líder mundial. Entre els seus atributs figuraven ser la primera potència econòmica, disposar de la primera marina mercant, i ser el centre financer mundial: la lliura esterlina era la moneda de les transaccions internacionals i els seus bancs eren dels més forts. Londres era el primer port comercial mundial i la primera borsa econòmica.

Política

Políticament, Gran Bretanya va ser un país pioner del liberalisme. El sufragi universal masculí es va implantar (s'indica l'any 1995 en el text original). Abans de 1885 la política era bàsicament bipartidista (Partit Conservador Tories i Partit Liberal Whigs); posteriorment aparegué el Partit Laborista (d'arrel socialista). Gran Bretanya fou la primera potència imperialista mundial.

Qüestió irlandesa

Qüestió irlandesa: Des de l'edat mitjana, l'illa d'Irlanda ha mantingut una relació de dependència amb Gran Bretanya. A partir de la instauració de l'anglicanisme (el protestantisme anglès que surt amb Enric VIII, en què el monarca anglès es converteix en cap de l'Església anglicana) la pressió pel canvi religiós a Irlanda, que es mantenia catòlica, va fer créixer el sentiment anti-britànic.

Irlanda va pertànyer al Regne Unit entre 1801 i 1921. Segons el text original, el 1809, aprofitant la feblesa britànica després d'una guerra, els irlandesos es van proclamar independents i va començar una guerra entre Irlanda i Anglaterra que, segons el text, va acabar el 1921 amb el reconeixement per part de Gran Bretanya de la independència d'Irlanda; però la zona d'Irlanda del Nord (Ulster) es va mantenir com a part del Regne Unit, perquè hi mantenien una població d'origen anglès, majoritàriament protestant.

A partir d'aquí hi sorgí un grup rebel anomenat IRA, partidari de l'annexió d'Ulster a la república irlandesa independent; aquest grup va utilitzar atemptats terroristes com a mitjà per aconseguir la independència. El 2005 es va anunciar la fi de l'IRA, sense haver aconseguit plenament l'objectiu d'annexió d'Ulster.

Nota: El text original ha estat corregit ortogràficament i gramaticalment, ajustant majúscules i minúscules, i afegint estructura (encapçalaments, llistes i èmfasis) per millorar la llegibilitat sense eliminar contingut.