Snsbltt de la plícula i del sensor digital: guia de fotografia
Sensibilitat de la plícula i l'exposició
La plícula fotogràfica és una emulsió sensible que necessita una determinada exposició a la llum per quedar ben impressionada. L'exposició excessiva (sobreexposició, fotos cremades, massa clares) i l'exposició insuficient (subexposició, fotos fosques o negres) depenen de la quantitat de llum que arriba a la plícula, que depèn de:
- La il·luminació ambiental o exterior.
- El flux o intensitat de llum que deixem passar i que reglem a l'objectiu mitjançant el diafragma.
- El temps d'exposició o velocitat d'obturació que reglem al cos de la càmera.
- La sensibilitat del rotllo de plícula que hem carregat a la càmera o del valor de sensibilitat específic per al sensor digital.
Mida de la plícula (pas universal 24x36 mm) amb 12, 24, 36 fotogrames.
Elecció de la sensibilitat
Si el que fotografiem es mou, més velocitat d'obturació, plícula més sensible. Objecte quiet, poca sensibilitat per obtenir un gra fi i més qualitat. Si volem molta profunditat de camp, hem de tancar el diafragma i usar sensibilitat alta si no podem usar trípode. Elecció de la pel·lícula segons les condicions d'il·luminació: si les condicions són pràcticament perfectes o bé ens sobra llum, sensibilitats altes per a condicions molt baixes de llum. Per a condicions de llum delicada (interiors) es recomana com a mínim una sensibilitat ISO 400.
Diversos sistemes per expressar la sensibilitat de les plícules
Els graus ISO, ASA i DIN fan referència a diferents maneres codificades d'indicar la sensibilitat de les plícules. Es pot establir una taula d'equivalències entre els tres sistemes. Actualment s'utilitza ISO, és el més moderna, i reagrupa els altres dos (100 ASA = 21 DIN = 100/21 ISO). Segons la seva sensibilitat, les plícules es classifiquen en:
- Lentes: 25 a 50 ISO
- Mitjanes: 64 a 160 ISO
- Ràpides: 200 a 800 ISO
- Ultrarràpides: més de 800 ISO
Plícules d'ús més habitual: 100 ISO.
Sensibilitat del sensor digital
Consta de milions de punts semiconductors de silici, que capten els fotons (elements que componen la llum). A més intensitat de llum, més càrrega elèctrica existirà. Hi ha 2 tecnologies predominants en el mercat de sensors: CCD i CMOS. El sensor fa, per a la plícula, el paper de la fotografia digital.
Megapíxel
Un megapíxel és un milió de píxels o punts. La resolució dels sensors es mesura en megapíxels. Són el nombre de punts o píxels que contindrà una imatge produïda per un sensor. Com més megapíxels, més grandària tindrà el fitxer de imatges que obtenim. Si busquem qualitat i nitidesa és més important tenir uns bons lents que tenir un bon sensor.
Tipus de càmeres digitals
Es poden classificar segons el sprt en què s'emmagatzemen les imatges (analògic o digital), la mida del sensor o plícula i la mida (compactes, bridge, DSLR, mig format).
Plícula i paper fotogràfic en blanc i negre
Plícula
Formada per una capa sensible a la llum (emulsió de gelatina amb halurs de plata) formada per capes: 1 gelatina (capa protectora de l'emulsió), 1 emulsió (capa d'halurs de plata sensible a la llum), 1 base o suport de plàstic (acetat), 1 gelatina (capa per evitar la corbatura de la plícula i la formació de l'halo-aurèola que envolta un punt lluminós). La imatge que es forma sobre la plícula és latent i negativa. Significa que només es fa visible mitjançant el procés de revelatge i que és la imatge invertida de la realitat. Allò que en l'objecte real és clar, en el negatiu és fosc i a l'inrevés.
Paper fotogràfic
Capes: 1 gelatina (capa protectora de l'emulsió), 1 emulsió (capa sensible a la llum), 1 base o suport (de paper blanquejat opac amb 1 capa de barita-pigment blanc). La imatge que es forma sobre el paper és latent i positiva. Significa que només es fa visible després del procés de revelatge i que recupera en aquest procés els tons de la realitat, el que en el negatiu es fosc passa a clar en el paper i a l'inrevés. Mides de paper fotogràfic més habituals: 7x10, 30x40, 50x60...
Enquadrament
Resultat de col·locar dins d'un quadre, alguna cosa, o la forma que la imatge adquireix dins del marc. Se selecciona aquella part de l'entorn, de la realitat a la qual es vol donar sentit. Tipus d'enquadrament: vertical o horitzontal, els quals determinaran una lectura diferent. El nostre camp visual és més horitzontal que vertical.
Composició
Manera com el motiu o objecte de la foto es distribueix en l'espai enquadrat. La situació dels objectes en l'escena d'una foto, s'ha de buscar la millor vista de la escena i aconseguir l'harmonia entre els seus elements.