El Socialisme i l'Anarquisme a Europa (1889-1914)

El socialisme a França, Itàlia i Espanya

A França, el socialisme va estar dividit entre la representació de l'ortodòxia revolucionària (contrària a qualsevol aliança política amb la burgesia) i una síntesi radical entre democràcia i socialisme. Els dirigents que representaven els dos partits socialistes es van unir i van formar la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO).

A Itàlia i Espanya, l'expansió del socialisme va tenir dificultats a causa de l'anarquisme. A Espanya, el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) va mantenir una posició de classe radical, contrària a la col·laboració amb la burgesia.

Pràctiques de l'anarquisme

Al Congrés de Londres es va aprovar l'ús de la violència individual per difondre les idees anarquistes i per conduir les masses a la revolució. Hi va haver atemptats contra l'Estat, l'Església i la burgesia, considerats responsables de la misèria dels treballadors. Es van produir actes terroristes que van suposar l'assassinat de moltes persones.

Els anarquistes van evolucionar també després de la Primera Internacional en dues branques:

Anarcocomunisme

Proposa una acció directa per destruir la societat atemptant contra la burgesia, l'Església, els exèrcits i la monarquia.

• Ideòlegs: Malatesta i Kropotkin.
• Corrent radical de l'anarquisme.
• Eren partidaris de l'individualisme (actuaven de forma autònoma).
• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció i dels béns de consum.
• Treball voluntari i ajuda mútua.

Anarcosindicalisme

Proposa organitzar el moviment obrer de forma sindical i es crea una confederació nacional del treball.

• Corrent sindicalista.
• Partidaris de l'organització dels treballadors en sindicats.
• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció i vaga general.

1889: La Segona Internacional

Es va fundar a París. Els anarquistes en queden exclosos; només hi participen partits socialistes. És una internacional marxista.

Objectius principals

Des del punt de vista polític, la Segona Internacional va proposar:

• Jornada laboral setmanal de 48 hores.
• Prohibició del treball infantil.
• Prohibició del treball nocturn de les dones.

La Segona Internacional, a més, va crear alguns símbols del moviment obrer com un himne, una bandera i una data emblemàtica: el Primer de Maig, el Dia del Treballador.

Va aconseguir l'extensió de la democràcia, l'evolució pacífica cap a la presa del poder polític, la regulació del mercat laboral, la fi de la discriminació sexual i d'altres desigualtats.

Nacionalisme i liberalisme

(Què passa a Europa després de la Restauració?)