Socialisme Científic (Marxista) i Anarquisme: Anàlisi i Ideologia
b. El Socialisme Científic: El Marxisme
El marxisme pren el nom de Karl Marx, el qual, juntament amb Friedrich Engels, va elaborar una teoria, el socialisme científic, que constituïa un programa per canviar la societat.
El Marxisme descansa sobre tres eixos:
- L’anàlisi del passat: A través de la lluita de classes, considerada el motor del desenvolupament històric (lluita entre opressors i oprimits en les diferents formes de producció: feudalisme, esclavisme, capitalisme).
- La crítica del present: Anàlisi de la forma de producció capitalista (El Capital de Marx, 1867).
- L’explotació burgesa és inherent al capitalisme.
- El treball de l’obrer genera un benefici superior al salari: la plusvàlua. Una part es destina a millorar els mitjans de producció i l’altra permet l’acumulació de capital.
- Necessitat de presentar un projecte de futur: La societat comunista, a la qual s’arribarà amb la presa del poder per part del proletariat: la Dictadura del Proletariat.
c. L’Anarquisme
Anarquisme significa “sense autoritat”. Per aquesta raó, aquesta ideologia no té un cos doctrinal únic com el marxisme. L’anarquisme arreplega un conjunt de propostes que responen al pensament individual dels seus ideòlegs.
Principals ideòlegs: Pierre-Joseph Proudhon i Mikhaïl Bakunin.
El principal principi ideològic és l’ideari llibertari:
- Societat assentada en la llibertat individual sense classes socials, la solidaritat social i la crítica a la propietat privada.
- Defensa de la propietat col·lectiva administrada per tots (cooperativisme).
- Col·lectivització de l’economia en la qual cada grup té autonomia.
- Oposició a tota mena d’organització jeràrquica, a la religió, a la política i a l’estat.
- Defensa la destrucció total i immediata de l’ordre social burgès i de l’estat (la revolució ha d’acabar amb totes les institucions).
La Primera Internacional (AIT)
L’Associació Internacional de Treballadors (AIT) es va crear a Londres el 1864 en el míting de Saint Martin’s Hall.
Les reunions preparatòries es van dur a terme entre 1862 i 1864 entre sindicalistes britànics, mutualistes francesos i altres grups d’emigrants i exiliats.
Components
Formaven part delegats de totes les associacions obreres (incloent owenistes i cartistes) de diversos països.