Societat europea de l'Antic Règim i monarquia absoluta

La societat europea de l'Antic Règim

(aristocratitzant) La societat europea de l'Antic Règim reproduïa els valors de l'estament dominant. Era una divisió social basada en privilegis jurídics. Hi havia tres estaments: noblesa, clergat i poble. Els dos primers tenien privilegis, mentre que el poble s'ocupava d'activitats productives amb pocs recursos per sobreviure. Els privilegiats constituïen una minoria; la societat estava basada en una desigualtat d'origen.

A Europa, entre els segles XVI i XVIII, l'ascens de la burgesia va anar transformant valors i gustos, sovint adoptant codis aristocràtics. No obstant això, la societat estamental persistia.

Estaments i privilegis

• Noblesa: La noblesa gaudia de privilegis per naixement. Hi havia diversitat de situacions: nobles rics i nobles pobres. La noblesa alta o aristocràcia menyspreava els grups inferiors i el treball productiu; sovint es casaven entre ells, tenien alts ingressos i monopolitzaven càrrecs de govern.
• Clergat: Tenia també privilegis. Hi havia dos grans grups:
  • Regulars: monjos, abats i altres membres d'ordres religioses.
  • Seculars: la resta dels religiosos articulats en la jerarquia eclesiàstica.
  En general no pagaven certs impostos i rebien el delme (aprox. el 10% de la producció de la terra). Existia un alt clergat amb gran poder econòmic i polític; alhora hi havia sectors del clergat que vivien en la pobresa. L'església era, a més, una via d'accés a un estament privilegiat per a alguns.
• El poble: Era la majoria de la població i no tenia privilegis; pagava impostos. Es pot distingir tres grups dins del poble:

Grups dins del poble

• Burgesia: Tenia la millor posició dins del poble (comerciants, banquers i professionals). Representava la iniciativa econòmica però tenia un paper social reduït a causa del monopoli del poder per part de l'aristocràcia. Al segle XVIII la burgesia va començar a mostrar-se descontenta perquè volia influir més en l'àmbit social i polític; van intentar ascendir socialment, en part mitjançant el matrimoni amb la noblesa.
• Altres grups urbans: No tenien propietats, tenien un nivell de vida baix i reben pocs salaris; vivien aprofitant oportunitats que s'hi anaven presentant.
• Camperols: Representaven aproximadament el 80% de la població. La terra era, en moltes zones, de la noblesa o de l'església. Molts camperols passaven la vida sense moure's, preocupats per sobreviure i organitzats en comunitats locals; sovint només arribaven a nivells de subsistència i desconfiaven de les novetats. Això no va impedir conflictes socials causats per la distribució de la propietat i per les males collites.

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta es caracteritzava perquè els reis aspiraven a concentrar tot el poder: disposaven d'un exèrcit permanent i d'una burocràcia capaç d'imposar decisions del monarca en diversos àmbits del regne. Tanmateix, l'exercici efectiu d'aquest poder estava limitat per diversos factors.

Limitacions del poder monàrquic

Podem destacar tres aspectes que restringien la pràctica de l'absolutisme:

• Resistència dels poders locals a les demandes centrals: reis i administració central sovint topaven amb l'oposició de senyors i institucions locals.
• Manca d'un control eficaç: molts reis promulgaven lleis, però no sempre tenien capacitat per imposar-les en tots els racons del regne.
• Necessitat d'aprovació: en molts casos calia obtenir el suport o l'aprovació d'assemblees representatives o d'estaments locals per aplicar determinades mesures.

Per això, en les grans monarquies europees el poder monàrquic sovint era restringit i basat en la cooperació o en el consentiment amb els poders locals i els grans senyors.