Societat, Monarquia i Il·lustració al Segle XVIII

L'Antic Règim és com es defineix a les societats europees de l'Edat Moderna, que havien superat l'etapa medieval i feudal, però que continuaven mantenint un model de vida basat en l'economia agrària de tipus senyorial, l'absolutisme monàrquic i la societat estamental.

La societat estamental estava dividida en els privilegiats i els no privilegiats. Els privilegiats eren la noblesa (acumulava riqueses, monopolitzava els càrrecs i gaudia de privilegis econòmics i fiscals) i el clero (no era un grup homogeni, perquè l'alt clero gaudia dels luxes de la noblesa, mentre que el baix clero portava una vida modesta). Els no privilegiats eren entre un 90% i un 95% de la població i eren la burgesia (artesans, comerciants i banquers; eren els més rics però no tenien influència política, estaven marginats dels cercles de poder), les classes populars urbanes (treballadors manuals de les ciutats) i els pagesos (el grup més nombrós i estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats, anomenats drets senyorials).

En la societat estamental el rei tenia un poder absolut. La monarquia era hereditària i de dret diví (l'autoritat provenia de Déu). El rei estava assessorat pels Consells d'Estat (institucions) i pels buròcrates (funcionaris), però alguns afers havien de ser aprovats pels parlaments.

La monarquia parlamentària és el sistema de govern comú en moltes democràcies occidentals actuals, en el qual el rei o monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern). Les normes i decisions emanades de les diferents cambres parlamentàries regulen no només el funcionament de l'estat sinó també l'actuació i les funcions.

Frederic II de Prússia, Maria Teresa d'Àustria, Caterina de Rússia i Carles III d'Espanya són els monarques il·lustrats perquè van promoure un reformisme amb la voluntat d'actuar a favor del poble, però es reservaven la capacitat de decisió. La política reformista es va caracteritzar per la racionalització de l'administració de l'Estat, la reforma de l'ensenyament, la modernització de l'agricultura, el desenvolupament de les manufactures i la liberalització parcial de la producció i el comerç.

Característiques del Despotisme Il·lustrat

• Imposar l'autoritat reial sobre l'Església.
• Crear noves escoles dedicades a l'ensenyament primari i reformar els estudis universitaris.
• Decretar honestes totes les professions.
• Limitar els privilegis de la Mesta.
• Colonitzar noves terres.
• Liberalitzar els preus del blat.
• Decretar la llibertat del comerç.
• Impulsar i protegir les Societats Econòmiques d'Amics del País.

La Il·lustració és un moviment de caràcter intel·lectual, desenvolupat a l'Europa del segle XVIII. John Locke i Isaac Newton van criticar l'absolutisme, van plantejar la divisió de poders i van introduir el mètode científic. Els il·lustrats pensaven que la humanitat podia assolir el coneixement, que per a ells era la base de la felicitat, eren partidaris de l'educació i també defensaven la tolerància com a base de les relacions humanes, i van criticar la intransigència religiosa. La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó. Els filòsofs il·lustrats més destacats eren Montesquieu (va proposar la divisió de poders), Rousseau (va definir el contracte social i va plantejar el principi de sobirania nacional que era expressat mitjançant el vot) i Voltaire (va defensar la necessitat d'un parlament que limités el poder del rei i d'un sistema fiscal que no recaigués exclusivament sobre el poble). Els pensadors il·lustrats Diderot i D'Alembert van crear l'Enciclopèdia.