Societats i Moviments Socials al Segle XIX: De l'Estament a les Classes

Societats i Moviments Socials en el Segle XIX

1. De la societat estamental a la societat de classes

1.1 La dissolució dels estaments privilegiats

A Espanya, els estaments van deixar d’existir amb la configuració de l’Estat liberal en el segle XIX, quan les noves lleis van imposar la igualtat jurídica de tots els ciutadans, una mesura que posava fi als privilegis atorgats pel naixement, pels títols o per la pertinença al clero.

En el nou sistema, tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis i pels mateixos tribunals, i gaudien, teòricament, dels drets polítics iguals. El conjunt de la població constituïa una sola categoria jurídica, la de ciutadans, malgrat que el liberalisme censatari limitava el dret al sufragi i a la participació política.

Les diferències socials es van establir segons la riquesa, i els ciutadans van quedar definits per la seva pertinença a una classe social determinada, que venia determinada pel nivell econòmic. La supressió de les lleis especials que beneficiaven la noblesa va comportar la pèrdua dels seus privilegis.

• Es van anul·lar els drets nobiliaris a no pagar impostos.
• Es va prohibir l'extracció de tributs de les seves terres.
• Es va limitar l'exercici com a jutges en els plets de les terres de senyoriu.

Malgrat això, la noblesa va mantenir la seva importància social, econòmica i fins i tot política, gràcies al fet que va formar part de la nova classe dominant.

Pel que fa al clero, el procés de desamortització i desvinculació va tenir un gran efecte sobre el poder de l’església. A més, les lleis d’exclaustració, decretades pel poder polític, van fer que molts convents quedessin buits, que els seus béns fossin desamortitzats i que alguns dels seus tresors artístics, com les biblioteques, acabessin dispersos o malmesos.

Malgrat això, l’església catòlica va mantenir a Espanya gran part del seu poder i la seva influència social. La jerarquia eclesiàstica va continuar exercint una gran influència política i el seu estil de vida es podia assimilar al de les classes altes. Es va mantenir un fur eclesiàstic que conferia alguns privilegis, com ara la impossibilitat d'estar tancats en les presons comunes i l’exempció d’obligacions militars.