Sociolingüística: Bilingüisme, Diglòssia i Conflicte Lingüístic
La sociolingüística estudia la interrelació entre els fenòmens lingüístics i la societat. La sociolingüística ha desenvolupat conceptes com el bilingüisme o la diglòssia.
Bilingüisme
El bilingüisme posa en relació dues llengües i pot ser de tres tipus:
- Individual: capacitat d'una persona per a fer servir dos idiomes.
- Territorial: l'existència d'un territori amb dues àrees lingüístiques delimitades.
- Social: la presència dins d'un territori de conjunts d'individus que usen més d'un idioma.
Diglòssia
Dues llengües comparteixen un territori però es vinculen a funcions socials diferents: la llengua A s'utilitza en els usos formals i la llengua B en contextos informals.
Conflicte Lingüístic
El conflicte lingüístic és una conseqüència del bilingüisme social. Es dona quan dues llengües d'un territori es disputen els mateixos àmbits d'ús. Una de les llengües s'anomena llengua minoritzada (està en retrocés en els seus usos en favor de la llengua A). El conflicte lingüístic té dos desenllaços possibles:
- Substitució lingüística: la llengua B va sent desplaçada per la llengua A i acaba desapareixent.
- Normalització lingüística: procés contrari a la substitució. La llengua B s'estén a tots els àmbits.
La substitució i la normalització d'una llengua minoritzada està motivada per factors històrics, polítics, econòmics, etc.
Actituds Lingüístiques
Les actituds lingüístiques són els sentiments positius o negatius que cada parlant té sobre la seua llengua. Hi ha dos tipus d'actituds:
- Autoodi lingüístic: actitud negativa sobre la pròpia llengua. Suposa un abandó progressiu d'aquesta, fet que condueix a la substitució lingüística.
- Lleialtat lingüística: actitud positiva que es relaciona amb la normalització lingüística. El parlant de la llengua minoritzada en fa un ús en tots els contextos.
Llengua Minoritzada
Llengua que pateix una restricció dels seus àmbits i funcions d'ús en un territori determinat, de tal manera que no serveix o no és necessària per a la major part d'ocasions o d'àmbits.
Llengua Minoritària
Llengua usada tradicionalment en un territori d'un estat per nadius d'aquest estat que constitueixen un grup inferior a la resta de la població de l'estat.