Sòcrates: Coneixement, Llenguatge i Filosofia Vital

Els Conceptes com a Ficció

A més, els nostres conceptes poden ser ficcions: puc inventar o imaginar quelcom que no és.

La Realitat dels Conceptes

Anàlogament, sempre puc posar en dubte la realitat objectiva dels nostres conceptes.

Tercera Tesi: La Incomunicabilitat del Coneixement

Si coneguéssim quelcom, no ho podríem comunicar. Posa en qüestió la relació entre el pensament i el llenguatge. Tot i que puguem utilitzar el mateix signe lingüístic, "justícia", per exemple, la representació o contingut d'aquest signe és diferent per a cadascú, respon al seu món perceptiu o experiència pròpia. Per tu justícia és..., per mi justícia és..., per un tercer justícia és... en cada cas una realitat diferent, i així amb tots i cadascun dels conceptes. El signe lingüístic és unívoc, però el significat és diferent per a cadascú.

Sòcrates

Sòcrates, atenenc de soca-rel del segle V-IV aC, és un filòsof que no va redactar res. La seva filosofia no era acadèmica o només teòrica, sinó vital i pràctica; era una filosofia de carrer, compromesa amb la seva ciutat (fins al punt que Sòcrates morira per respecte a les lleis de la ciutat, encara que siguin injustes o injustament aplicades). Com veurem, Sòcrates entenia que vida i filosofia eren u; entenia que "una vida sense reflexió no és vida", i que el Déu volia que "visqués investigant-se a si mateix i als altres". D'aquí vindrà la fama o mala fama -que el durà al tribunal- de ser un tàvec, un individu empipador i mal educat: practicava una filosofia irònica corrosiva, feia de la filosofia una eina de crítica i anàlisi social. El fet que no escrigués res porta a l'anomenat "problema socràtic": saber exactament qui era Sòcrates i quina era la seva filosofia.

Les diferents fonts ens donen visions calidoscòpiques:

• Aristòfanes, autor de comèdies, en el seu llibre Les bromes o Els núvols, ens presenta Sòcrates com un individu físicament lleig, repugnant, que sempre està en els núvols i que és un empipador, un pesat. Aristòfanes el ridiculitza.
• Xenofont, historiador, ens el presenta com un ciutadà exemplar, però mediocre, escassament atractiu.