Sòcrates: Mètode Socràtic, Ètica i Intel·lectualisme Moral
Sòcrates: Pensament, Mètode i Ètica
Sòcrates no va deixar cap escrit. No va escriure res, ja que considerava l’escriptura com a paraula morta.
Trets Intel·lectuals de Sòcrates
- Estudia i viu les mateixes preocupacions i temes d’interès que els sofistes, però des de plantejaments distints.
- No cobra i presumeix de la seva pobresa.
- No ofereix saviesa, sinó que cerca la saviesa i afirma que la veritat o el logos de les coses ha de néixer d’un mateix.
- No elabora discursos, sinó que es dirigeix a la gent individualment o en petits grups per establir un diàleg.
- Per a Sòcrates, el relativisme fa impossible la comunicació entre els homes i, per tant, cal restaurar el valor del llenguatge com a vehicle de significacions objectives.
El Mètode Socràtic
Intenta superar el relativisme i aconseguir una certa veritat absoluta que permeti organitzar la política, la religió i el llenguatge. Només pot ser justa aquella persona que sap què és la justícia; només pot ser virtuosa aquella que sap què és la virtut.
Fases del Mètode Socràtic
- Ironia: Reconèixer la pròpia ignorància. Només en el reconeixement de la ignorància s'és capaç d'arribar al coneixement.
- Maièutica: Extraure la veritat de l'interior d'un mateix, que condueix a la consciència moral (saviesa / daimon).
Innatisme: Doctrina que defensa l'existència d'idees i coneixements innats.
L'Ètica de Sòcrates
Sòcrates adopta el lema: «Coneix-te a tu mateix» per respondre bàsicament a tres qüestions de naturalesa ètica:
- Què és la justícia?
- Què és la felicitat (finalitat última de les nostres accions)?
- Què és la virtut?
L'Intel·lectualisme Moral Socràtic
La moral no es fonamenta en l’areté heretada, ni en dons especials dels déus. La moral es fonamenta en la racionalitat i pot ser ensenyada.
Conseqüències de l'Intel·lectualisme Moral
«Una persona que obra injustament sabent-ho és més justa que una persona que obra justament sense saber-ho.»
Cal fer que l’individu esdevingui just i bo mitjançant el coneixement de la justícia i el bé, perquè sempre aquesta justícia i bondat acabaran imperant en les lleis i en els individus que les administren.