Sòcrates i els Sofistes: Origen de la Filosofia

1. El plantejament de la qüestió filosòfica en Plató a partir de la contraposició entre Sòcrates i els sofistes

Sòcrates apareix en els diàlegs representant aquell que no sap res. És un personatge que es dedica a preguntar; ha de tenir una actitud significativa, és el protagonista dels diàlegs. Aquestes preguntes han d'assumir un paper filosòfic, s'han de desmarcar de la quotidianitat. Segons Sòcrates, l'únic avantatge que té sobre els altres és que, almenys ell, sap que no sap res i, en canvi, els altres no saben res però es pensen que sí. Ell té consciència de la pròpia ignorància.

Plató és el primer a utilitzar la paraula filosofia (saber). Sòcrates està en les condicions més pròximes a la filosofia: no té el saber, però sempre el busca. Qui té una cosa, no la busca; qui busca el saber és qui no el té o no creu tenir-lo.

Per buscar el saber cal fer una interrupció del discurs. Sòcrates no pretén inculcar-nos un saber, sinó que pretén buscar-lo. Ell intervé en diàlegs, normalment es contraposava amb un sofista que defensa una tesi i fa afirmacions. En canvi, Sòcrates pregunta i es qüestiona coses, per tant, en principi, no sap res i no defensa cap tesi, fa el paper d'"ignorant".

Però "la gràcia" és que fa preguntes significatives, rellevants i contínues. Manté les preguntes i no dóna per bona cap resposta, de manera que posa en evidència l'interlocutor, que acaba no tenint resposta a les seves preguntes. L'interlocutor (sofistes) no sap respondre mai a les preguntes de Sòcrates perquè aquestes no tenen resposta en el pla quotidià. Fa preguntes sobre coses que el discurs quotidià no es planteja. En la quotidianitat es parla de coses i es donen per sabudes moltes idees, Sòcrates qüestiona allò que es dóna per suposat.

Significat - PARAULES - Coses

• Metadiscurs
• Quotidianitat

L'actitud de Sòcrates representa la interrupció del discurs, el metadiscurs i, per tant, l'actitud filosòfica, i ho representa en contraposició als sofistes. Sòcrates està permanentment disposat a buscar i a posar en dubte allò que es creu saber. La saviesa no consisteix a saber, sinó a buscar-lo. "Menys savi és aquell que més es pensa saber".

A més, a ell se li atribueixen dues característiques:

• Ironia
• Maièutica

Sòcrates diu que fa maièutica perquè es compara amb les llevadores, volent dir que ell en el diàleg no treu la veritat a la llum, sinó que ajuda els altres, els fa parar a pensar. D'altra banda, quan diu savi a un altre, ho diu amb un to irònic. En els diàlegs els diu als sofistes que són molt savis, que saben moltes coses, tot sabent que no poden respondre'l.