Sofistes i Escepticisme: Gòrgies i la Irrealitat
El Relativisme de Protàgores
Des d'un punt de vista cent per cent relativista, Protàgores no podria afirmar aquesta distinció -conductes millors i pitjors-; utilitza, doncs, un criteri "nòmic": és millor allò que la majoria creu que és millor. El sofista seria com aquest metge que pot fer canviar l'estat mental o percepció del pacient, fent-li veure que és millor, en interès de tots, no robar, que robar, posem per cas.
Cràtil i Antifont: La Llei del Més Fort
Però altres sofistes, com ara Cràtil o Antifont, no acceptarien aquest criteri: qui fa allò que vol és l'home fort, que no es deixa domesticar per la majoria social, pel "nomos" (llei) convencional i repressiva.
L'Escepticisme de Gòrgies de Leontini
Sarcàsticament, escriu un llibre capgirant Parmènides titulat Sobre la naturalesa o el que no és. En aquest llibre hi ha tres tesis:
Primera Tesi: Res Existeix
Parmènides havia afirmat que només l'ésser és; en un joc dialèctic, Gòrgies pretén demostrar que tan podem afirmar una cosa com la contrària.
Aquest punt de vista guarda relació amb l'antinòmia raó-experiència. Des del punt de vista de la raó, les coses múltiples i canviants no són reals, no existeixen; en canvi, des del punt de vista de l'experiència o dels sentits, el que no existeix és cap ésser etern i immutable, i menys encara cap ésser no engendrat.
El no-ésser no és, perquè seria ésser i no-ésser a la vegada. Però tampoc existeix l'ésser etern, ni l'ésser creat. Perquè si hagués nascut, d'on hauria nascut? No pot néixer de l'ésser, ja que aleshores no seria nascut, sinó que seria des de sempre; tampoc pot néixer del no-ésser, perquè aquest no és i, per definició, no pot engendrar. Si, per contra, és etern, no té principi, sinó que és infinit i il·limitat. I si és il·limitat, no està en cap lloc, i si no està en cap lloc, no és...
Veiem aquí, doncs, un "joc dialèctic" que dona la volta a la lògica de Parmènides i pretén demostrar que tan podem dir com no dir una cosa i la contrària. Es planteja l'escepticisme sobre la realitat.
Segona Tesi: Si Existís Alguna Cosa, No la Podríem Conèixer
Si existís alguna cosa, no la podríem conèixer. Planteja, doncs, la dualitat irreductible entre pensament i realitat. Els nostres conceptes, que són fixes i invariables, no poden "retenir" la realitat complexa de les coses. Una cosa és el nostre llenguatge i una altra la realitat en si.