Els sofistes i el gir antropològic a l'antiga Grècia
Molts homes inquiets d’arreu d’Hèl·lade viatjaven cap a Atenes, on hi havia una situació d’afany, preocupació i difusió cultural. Els filòsofs que expressen aquesta situació cultural són els sofistes.
El gir antropològic i el rebuig a la cosmologia
L’interès dels antics filòsofs era la natura, però els sofistes rebutgen aquesta temàtica cosmològica com a rebel·lió contra la impossibilitat de donar resposta al problema de la physis. Els sofistes es preocupen de qüestions que giren directament entorn de l’home, la seva educació per a la democràcia i la seva organització social.
Relativisme i escepticisme: Protàgores i Gòrgies
Els sofistes dubten de la capacitat humana d’arribar a un coneixement segur i universal; havien visitat diferents polis i sabien les dificultats que es presenten per assolir un coneixement fiable:
- Relativistes (Protàgores): Deia que l’home era la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són. No hi ha veritats més enllà de l’home; hi ha una veritat diferent per a tothom. El que importa no és la veritat del discurs, sinó convèncer la gent.
- Escepticistes (Gòrgies): Amb una actitud més radical, pensava que no es podia estar segur de res o quasi res. Deia que no existeix cap realitat; si existís, no la podríem conèixer, i si la coneguéssim, no la podríem demostrar o ensenyar.
L'ensenyament de l'areté i la retòrica
Els sofistes ensenyaven tot allò que l’home lliure anhelava: l’habilitat retòrica o la capacitat política. Ells educaven i els preparaven (cobrant) per a la vida activa en la polis. Ensenyaven l’excel·lència o areté, basada en el domini del llenguatge, l’habilitat retòrica i la política. Això permetia argumentar, persuadir i fer veure les dues cares de qualsevol qüestió.
Physis vs. Nomos: el debat sobre el convencionalisme
Una de les preguntes que envolta els sofistes és quina mena de fonament, ja sigui natural o convencional, tenen els nostres costums i creacions. Per exemple, agafem la relació que hi ha entre el significant d’un mot i el seu significat. Com s’ha triat? Convencionalment, és a dir, ha sigut un acord entre els homes, o per naturalesa? Per tant, el llenguatge es basa en connexions naturals (physis) o convencionals (nomos)?
Els sofistes optaren pel convencionalisme; Sòcrates i Plató van adoptar posicions altament anticonvencionals. Els sofistes, a nivell educacional, afirmen que l’excel·lència o areté no es posseeix per naturalesa, sinó que s’adquireix mitjançant l’educació. Amb esforç i pràctica, l’home pot adquirir una excel·lència pròpia.