Sofistes, Protàgores i Sòcrates: Filosofia i Retòrica a Grècia

Sofistes: Els sofistes es consideraven savis capaços d’ensenyar als altres com havien de parlar i comportar-se si volien triomfar. Afirmaven que eren mestres d’existència i feien entendre que les seves lliçons podien portar als seus alumnes a l’èxit i a la fama. Alguns sofistes presumien de poder defensar igual de bé una afirmació com la contrària. Molts sofistes asseguraven que amb les seves lliçons era possible dominar l’art de la paraula per convèncer els altres de qualsevol cosa. Els sofistes eren filòsofs i mestres de retòrica que van desenvolupar la seva activitat a Atenes al segle V aC. La diferència entre les preocupacions dels presocràtics i les dels sofistes es pot entendre si es compara el significat de termes grecs fisis i nomos. La fisis és la natura en conjunt per als presocràtics i, pels grecs, és una totalitat ordenada que respon a lleis fixes i immutables.

Protàgores: Era un dels sofistes més coneguts per defensar el relativisme moral. Per ell, l’home és la mesura de totes les coses perquè allò que per a una persona és bo i digne d’admiració pot ser per un altre alguna cosa dolenta i mereixedora de càstig. Els sofistes sostenien el relativisme moral i l’escepticisme filosòfic.

Sòcrates: No es considerava savi i deia que ell només sap que no sap res. Com que reconeixia la seva ignorància, Sòcrates mai no va impartir classes ni va cobrar diners pels seus ensenyaments. Més que un savi o un expert, Sòcrates era considerat ell mateix cercador o amic de la saviesa. Sòcrates es diferenciava dels sofistes per la seva actitud davant la veritat. En lloc de presentar-se com a mestre capaç d’oferir respostes a canvi de diners, Sòcrates mirava de cercar la saviesa tot reconeixent la seva pròpia ignorància. Sòcrates creia que la filosofia consistia en un diàleg amb dues fases: la ironia i la maièutica. Per això, d’aquesta modalitat de conversa, en diem diàleg socràtic. Davant el relativisme i l’escepticisme dels sofistes, Sòcrates defensava l’universalisme i l’intel·lectualisme moral.

Definicions: Fisis: pels grecs, és una totalitat ordenada que respon a lleis fixes i immutables. Nomos: fa referència a les lleis elaborades pels éssers humans que serveixen per regular la convivència en les nostres societats. Relativisme moral: sosté la diversitat d’opinions i formes de vida, que és impossible trobar normes de conducta vàlides per a tots els éssers humans. Universalisme moral: els valors morals són absoluts i iguals per a totes les persones. Essència: conjunt de característiques fonamentals que fan que una cosa sigui allò que és, i no res de diferent. Reminiscència: les idees ens resulten familiars ja que l’ànima ja ha estat en contacte, tot i que nosaltres no ho recordem. Anamnesi: ens permet recordar les idees que la nostra ànima guarda al seu interior.