Cobraven per ensenyar, i els seus ensenyaments es dirigien bàsicament a aquells que desitjaven conèixer l'art polític.
Posseïen un saber enciclopèdic. Usaven el discurs (tancat) o l'**agó** (debat).
Perseguien la persuasió, i el seu discurs buscava crear consens democràtic i fonamentar la llei a la ciutat.
Eren escèptics en epistemologia i relativistes en moral.
L'**areté** (excel·lència, virtut) s'identificava amb la fama social, amb el reconeixement públic.
No hi havia cap relació entre **nomos** (llei política) i **physis** (llei natural).
Eren estrangers arribats a Atenes, ja que era una gran potència, i actuaven com a consellers polítics.
Van escriure nombroses obres, tot i que només ens n'han arribat fragments.
Pretenien ensenyar la virtut. Els interessava el poder, no la veritat.
Eren crítics de la tradició religiosa.
Sòcrates: La Recerca de la Veritat i la Virtut
Creia que la veritat no es podia ensenyar. No cobrava per ensenyar i parlava amb qualsevol atenenc o atenenca en qualsevol lloc.
El seu ensenyament es realitzava mitjançant el diàleg, a força de preguntes i respostes orientades.
Perseguia la veritat mitjançant l'anàlisi de les definicions dels conceptes morals. La veritat es descobria per un procés **maièutic** (d'anàlisi per ajudar a fer néixer la veritat en un mateix).
El bé i la raó eren immutables (**universalisme moral**).
L'**areté** s'identificava amb la cura de l'ànima, amb el coneixement d'un mateix i l'esforç per la millora moral.
La llei política havia de ser expressió de la llei física; les definicions dels conceptes morals havien de ser tan clares com les definicions matemàtiques.
Era atenenc i no participava activament en política, tot i que tenia molts amics al partit conservador. Es considerava un '**tàvec d'Atenes**', un provocador en política.
No va escriure res; coneixem la seva obra bàsicament pels seus deixebles.
Creia que la virtut era impossible d'ensenyar, però es podia desvetllar, perquè residia en l'ànima. Li interessava la veritat, no el poder polític.
Se sentia vinculat a la ciutat; la ciutadania virtuosa exigia complir amb les lleis i per això va acceptar morir.
