Solitud: la novel·la modernista de Víctor Català

La característica principal de la majoria de novel·les modernistes:
- L’acció passa en un marc natural en què la natura esdevé dominant.
- Tot i que la natura no té un sentit romàntic sinó EL CONTRARI: natura hostil presentada d’una manera crua i pessimista que té com a finalitat presentar d’una manera dramàtica les preocupacions i les tensions de l’individu i de la societat.

VÍCTOR CATALÀ

Dades biogràfiques:
- És el pseudònim que reb Caterina Albert i Paradís, (1869-1966) per a poder publicar les seves obres.
- Formació autodidàctica.
- Filla de família benestant.
- Pel que fa a la seva ideologia, cal dir que les activitats polítiques del seu pare (diputat republicà que es va haver d’exiliar durant un temps per haver participat en l’alçament federalista empordanès de l’octubre de 1869) són la base del catalanisme de l’autora, la seva identificació amb la llengua catalana i l’afinitat amb les doctrines d’Enric Prat de la Riba.

OBRA DE VÍCTOR CATALÀ

Va publicar obres de teatre, poemes novel·les i narracions de les que s’inclouen Drames rurals (1902).
Ara bé si Víctor Català és una escriptora coneguda és per Solitud (1905)  novel·la més important del període modernista.

OBRA SOLITUD

TEMA: novel·la modernista que ens mostra la lluita de la protagonista, na Mila, contra un entorn agressiu.
Na Mila acompanya el seu marit, en Matias, a fer d’ermita a la muntanya. Ell és un home sense esma que es deixa arrossegar per un personatge funest: l’ànima. Paral·lelament, na Mila fa amistat amb un personatge contrapunt de l’Ànima: El pastor. Però el medi hostil s’imposa: el Pastor mor i na Mila queda sola davant la natura. Finalment, l’Ànima entra a l’ermita i viola na Mila. Aquest fet comporta la decisió de na Mila de fugir d’aquell lloc, conseqüència de la presa de consciencia personal.

CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA

- L’autora, a més a més, mostra interès pels mons interiors de les persones, sobretot de les dones, en un doble enfocament: l’aprofundiment psicològic d’un personatge, com fa magistralment amb la Mila de Solitud, o bé la dualitat entre l’aparença externa i la personalitat interior.
- Al predomini dels espais rurals i l’interès pels conflictes humans, cal afegir-hi la condensació narrativa i la riquesa lingüística, sobretot quant als registres i al lèxic, i estilística, un estil suggestiu, expressiu i plàstic, en definitiva efectista.