El Sorgiment del Proletariat i les Revoltes Agràries a l'Espanya del Segle XIX

El sorgiment del proletariat i les revoltes agràries

La nova organització del treball i les condicions obreres

La indústria moderna va comportar una nova organització del treball que es caracteritzava per la utilització de mà d’obra assalariada. A mitjan segle XIX, el nombre d’obrers era encara molt reduït a Espanya, i la majoria treballaven a la indústria tèxtil catalana. Cap a 1860, els obrers industrials a Espanya eren al voltant de mig milió.

Les regles que regulaven el treball industrial eren molt similars arreu:

• Un patró ocupava els obrers a canvi d’un salari.
• Les dones i els infants (a partir dels 7 anys) cobraven salaris molt inferiors als dels homes.
• La jornada laboral era de 12 a 14 hores diàries durant sis dies per setmana, i es cobrava per dia treballat.

Una fèrria disciplina laboral impedia qualsevol contestació. La més mínima protesta significava l’acomiadament, i no hi havia protecció de cap mena en cas d’atur, de malaltia, d’accident ni en la vellesa. Els salaris dels obrers amb prou feines arribaven per menjar.

Condicions de vida i salut del proletariat

Les cases eren petites, miserables i situades en barris amuntegats, mancats de serveis bàsics com: enllumenat, aigua corrent i clavegueram, amb carrers o camins sense empedrar. Les malalties infeccioses, com la *tuberculosi* i el *còlera*, es propagaven ràpidament i afectaven una població vulnerable per la mala alimentació i pel treball esgotador.

Les primeres expressions de rebel·lia obrera: El Ludisme

En la dècada del 1820, el **ludisme** va ser la primera expressió de rebel·lia obrera. L’any 1821, els treballadors d’Alcoi van assaltar la ciutat i van cremar els tallers mecànics. L’incident més rellevant va ser l’incendi, l’agost de 1835, de la fàbrica Bonaplata de Barcelona, el primer vapor que va funcionar a Espanya.

El naixement de l'associacionisme obrer

Molt aviat, però, els treballadors van veure que l’origen dels seus problemes no eren les màquines, sinó les condicions de treball. Va sorgir així un primer embrió d’associacionisme obrer.

L’any 1834, un grup de teixidors de Barcelona va presentar un document al capità general de Catalunya contra la decisió patronal d’allargar les dimensions de les peces mentre se’ls pagava la mateixa quantitat per cadascuna.

A partir d’aleshores es van crear **societats de socors mutus** o **societats mutualistes** a les quals els obrers lliuraven una petita quota per assegurar-se una ajuda en cas d’atur o de malaltia, o d’assistència als seus en cas de mort. L’associacionisme es va estendre per molts llocs d’Espanya.

Les vagues i les caixes de resistència

Les vagues, malgrat que estaven prohibides, van ser un instrument usat cada vegada més per pressionar els amos. Per això, les societats obreres van crear un fons per ajudar els obrers en vaga, les anomenades **caixes de resistència**.

La primera vaga general declarada a Espanya va ser l’any 1855. Va tenir l’origen a Barcelona com a reacció a la introducció d’unes noves màquines filadores, les *Selfactines*, que estalviaven mà d’obra. La vaga es va estendre per altres llocs com Castella i Andalusia.

Els conflictes i les revoltes agràries al camp

Els conflictes i les revoltes al camp van ser una constant en l’Espanya del segle XIX.

En la dècada del 1840, una onada de manifestacions i d’ocupacions de terra va recórrer el camp andalús, produint-se cremes de collites i matances de bestiar. El problema es va agreujar l’any 1855 amb la desamortització de les terres comunals dels municipis.

La insurrecció de Loja (1861)

Es van produir insurreccions pageses que van ser reprimides per l’exèrcit i la Guàrdia Civil. L’any 1861, un aixecament a Loja (Granada), dirigit per **Rafael Pérez del Álamo**, es va estendre per les províncies de Jaén i Màlaga i va arribar a mobilitzar 10.000 homes. La repressió del moviment va provocar un gran nombre de víctimes entre els pagesos revoltats.

El bandolerisme social a Andalusia

Arran d’aquestes lluites, a les dècades del 1860 i 1870, el bandolerisme es va estendre per Andalusia com a resposta a la magnitud de les desigualtats socials. Va ser l’època dels bandolers que s’amagaven a Sierra Morena i que, reunits en colles, assaltaven camins, cortijos i pobles petits.