Stalin i el estalinisme: poder, planificació i repressió a la URSS
Stalin, amo del poder. El sistema estalinista va imposar la primacia absoluta de la ideologia comunista dins de l'Estat i de la societat soviètica, i el Partit Comunista es va convertir en un ens monolític que no permetia el debat, sinó que exigia la submissió de tots els seus membres a la línia oficial. D'aquesta manera, la URSS es va convertir en una dictadura personal d'Stalin, que, basant-se en els recursos del partit, va perseguir, va emprisonar o va anihilar tot allò que se li oposava o que podia fer-li ombra. Stalin es va servir de la burocràcia per enfortir el partit i l'Estat i va crear una nova classe social privilegiada: la nomenklatura. Formaven part de la nomenklatura els planificadors de l'economia, els directors d'empresa, els gerents de les cooperatives agràries, etc. El pensament socialista es va reduir a un seguit de dogmes i va propiciar el culte a la personalitat d'Stalin, que era venerat com a líder i gran benefactor de la URSS. L'anomenat realisme socialista es va convertir en l'art oficial de la Unió Soviètica a partir del 1934, en què es va prohibir l'art avantguardista dels primers anys de la revolució i es va imposar l'estètica que exaltava la fi i la solidaritat del règim comunista.
La planificació i la col·lectivització de l'economia. La política d'Stalin es va orientar cap a la construcció d'una societat sense propietat privada a partir del control de tots els mitjans econòmics per part de l'Estat. El control estatal va passar per una rígida planificació de l'economia, que es va concretar en uns plans quinquennals de compliment obligatori, elaborats i supervisats pel gran organisme directiu de la planificació. Tenien un objectiu doble: convertir la URSS en un país plenament industrial i fer del sector agrari un nucli extraordinari de producció per mitjà de l'explotació col·lectivitzada. El primer pla quinquennal va tenir vigència durant el període 1928-1932 i després se'n van fer uns altres. Tota la indústria va ser socialitzada i es va intentar suprimir l'economia de mercat i distribuir els recursos des de l'Estat. La col·lectivització massiva de l'agricultura va començar el 1929, en què els grans propietaris rurals i els pagesos van ser instats a agrupar-se en granges col·lectives i estatals. Els capitals necessaris per al creixement industrial es van obtenir de l'agricultura, de la mineria i d'altres activitats primàries; això va generar una desigualtat important entre la ciutat i el camp, on el nivell de vida dels pagesos es va mantenir baix. L'agricultura va ser un dels punts febles de l'economia i el sector on la planificació va tenir els fracassos més grans. La planificació va comportar la industrialització de la URSS en dos anys i va transformar ràpidament l'estructura econòmica del país.
Estalinisme: etapa política a la Unió Soviètica caracteritzada pel poder personal i dictatorial del seu màxim dirigent, Stalin.
Planificació: sistema pel qual el poder polític estableix els objectius econòmics i fixa els preus i les normes de producció.
Com es va dur a terme la col·lectivització forçosa de l'agricultura? Els plans d'Stalin d'industrialitzar ràpidament la URSS necessitaven una agricultura capaç d'abastar amb escreix les ciutats. Quan Stalin va proposar el primer pla quinquennal, l'agricultura era en mans de milions de pagesos que treballaven petits conreus, escassament mecanitzats, amb mètodes de conreu antiquats i amb una producció moderada. La col·lectivització de l'agricultura es va decretar aleshores, quan s'engegava el primer pla quinquennal. Els pagesos van ser cridats a unir-se a la col·lectivització i a integrar-se en granges col·lectives o estatals. Per eliminar-ne la resistència, l'any 1929 es va decretar la supressió de la propietat privada.
El terror estalinista. L'estalinisme es va desenvolupar i es va consolidar en un règim de dictadura amb unes estructures polítiques i socials cada cop més rígides. Stalin i el partit van utilitzar l'eliminació política, i en molts casos també física, de la vella guàrdia revolucionària. Al llarg de la dècada del 1930 es va iniciar una repressió generalitzada que es coneix com l'època dels grans purgues. Entre el 1936 i el 1938 van tenir lloc els Processos de Moscou, que van costar la vida a milers de persones. Amb aquesta política, Stalin va jutjar, va condemnar, va executar o va enviar a camps de concentració milions de ciutadans soviètics; d'aquesta manera va eliminar qualsevol opositor o qualsevol alternativa al poder. Aquest sistema penitenciari, conegut amb el nom de gulag, aplegava una sèrie de camps de treballs forçats situats a les zones més inhòspites de la URSS.
Les noves institucions polítiques. També es van produir canvis decisius en l'organització i les estructures de la URSS que van ser recollits per la nova Constitució soviètica. La nova Constitució va mantenir els soviets com a columna vertebral de tot el sistema polític. Aquesta representativitat quedava totalment desvirtuada pel fet que a les eleccions només s'hi podien presentar les candidatures avalades pel Partit Comunista de la Unió Soviètica. L'organisme deliberatiu superior era el Soviet Suprem, que tenia al capdavant el Presidium; el govern va continuar estant format pels comissaris. El poder municipal l'exercien els soviets locals. L'Estat soviètic va mantenir la seva estructura federal i cadascuna de les repúbliques de la Unió tenia el seu soviet.