Stalin i Trotski: Dictadura, Repressió i Economia a l'URSS
Trotski i Stalin: Dues Visions de la Revolució Soviètica
La Tesi de Trotski: La Revolució Permanent
Lev Trotski mantenia la necessitat d’exportar la revolució cap a altres països. Es va haver d’exiliar i el 1940 va ser assassinat a Mèxic per ordre del nou dirigent soviètic.
La Tesi de Stalin: El Socialisme en un Sol País
Ióssif Stalin proposava el socialisme en un sol país, mitjançant la transformació de l’URSS en una gran potència, bressol de les futures revolucions. Va ser secretari general del PCUS des del 1922, es va fer amo de la situació i, a la darreria de 1927, es va imposar sobre els seus rivals i es va convertir en el dirigent principal de l’URSS.
La Dictadura Estalinista a l'URSS: Poder i Repressió
El Poder Personal de Stalin i el Control del PCUS
Stalin va exercir el poder a l’URSS mitjançant una dictadura personal, coneguda com a estalinisme. El Partit Comunista es va consolidar com a eix vertebrador i dirigent de tots els òrgans de l’Estat, quedant sotmès a la voluntat de Stalin.
- La pertinença al partit va ser imprescindible per ocupar qualsevol càrrec de responsabilitat.
- La ideologia comunista es va imposar a tota la societat.
- El lideratge de Stalin es va reforçar mitjançant el culte a la seva personalitat.
Repressió i Terror: El Gulag i els Processos de Moscou
Stalin va sembrar el terror a tot el país i va exercir una dura repressió que afectà el conjunt de la societat i també els membres del Partit.
- El 1929, es va instituir el gulag, una xarxa de camps de presoners on es recloïa els opositors al règim i se’ls obligava a fer treballs forçats.
- La major persecució va tenir lloc durant els Processos de Moscou (1936-1938). Es va depurar la majoria dels antics dirigents bolxevics que podien disputar el lideratge a Stalin, dissidents polítics i una part de l’oficialitat de l’Exèrcit.
El Socialisme en un Sol País: La Transformació Econòmica de l'URSS
Stalin defensava que el futur de la revolució depenia de la consolidació del socialisme a l’URSS. Per això, calia transformar el país en una gran potència industrial. Es va instituir un model econòmic edificat sobre tres grans pilars:
Pilars de l'Economia Planificada Estalinista
Economia Planificada i Plans Quinquennals
Una economia planificada i dirigida per l’Estat, que elaborava plans quinquennals per organitzar la producció agrícola i industrial. El Gosplan (organisme oficial) indicava els objectius que s’havien d’assolir i n’avaluava els resultats.
Col·lectivització de l'Economia i Propietat Estatal
La col·lectivització de l’economia i la prohibició de la propietat privada. Les terres, les fàbriques, els bancs i els transports es van convertir en propietat estatal i la distribució de la producció va quedar en mans de l’Estat.
El 1929, es va iniciar un programa de col·lectivització forçosa de l’agricultura. Les propietats es van organitzar en dos tipus d’explotacions: el kolkhoz (cooperativa gestionada pels pagesos) i els sovkhoz (granja propietat de l’administració de l’Estat).
Desenvolupament de la Indústria Pesant
Un model de desenvolupament industrial basat en la indústria pesant, la producció d’energia i la construcció d’infraestructures. Això va comportar la subordinació de l’agricultura (amb el consegüent endarreriment) i es va descuidar la producció de béns de consum.
Resultats de la Industrialització Estalinista
El resultat d’aquesta planificació va ser una industrialització ràpida i un creixement econòmic considerable en poc temps. A finals dels anys 1930, l’URSS s’havia convertit en una de les grans potències industrials del món.