El Surrealisme i la Poesia de Salvat-Papasseit i J. V. Foix
El Surrealisme
Moviment nascut com a conseqüència del dadaisme, es fonamenta en l'exploració dels somnis i del subconscient. Lligat a la psicoanàlisi, intenta expressar el funcionament del pensament a través de l'escriptura automàtica, sense la intervenció reguladora de la raó i sense preocupacions estètiques o morals.
Es basa en la creença en una realitat superior a la qual s'arriba per vies de revelació psíquica com ara els somnis, les visions, les al·lucinacions i l'escriptura automàtica.
- Propòsit: Va més enllà de crear el caos intel·lectual; vol crear una crisi de consciència i proclama un estat de revolta permanent.
- Crueltat: L'afany de provocar i el desig d'eliminar tota mena de sentimentalisme els porta a incloure la crueltat.
- Literatura: Es tradueix en una escriptura lliure, plena d'associacions il·lògiques, però innovadores i originals.
Representants destacats: Breton, Dalí, Miró, Buñuel i J. V. Foix.
Joan Salvat-Papasseit
El tractament de l'amor i l'erotisme és un tret distintiu de la poesia de Salvat-Papasseit. El llibre El poema de La rosa als llavis ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.
El mar, el port, el mariner, el pirata i l'ambient mariner formen una línia temàtica marcada per un esperit nòmada i aventurer. Bona part de la seva vida va transcórrer prop del mar, concretament prop del Port de Barcelona. També va marcar-lo la figura del seu pare, mariner mort en alta mar.
Josep Vicenç Foix i Mas
Tant la seva poesia com la seva prosa són un miratge sensual del paisatge i el caràcter català. En la seva vida, on es va formar en els ambients noucentistes, va rebre la seva rigorosa exigència en el domini de la llengua catalana. Gràcies a aquesta autenticitat fixada en la seva terra, va deixar de ser regional, provincià o caduc.
Durant tota la seva vida, el poeta va estimar la juxtaposició d'imatges folles en colors violents, molt sovint de tints onírics, com per exemple Gertrudis, però mai d'un intel·lectualisme rectangular, sòlid i inflexible.