Tàrraco: Capital del Món Romà
L'any 218 aC, els romans van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i, gairebé simultàniament, van fundar un campament militar a Tàrraco. Van escollir aquest lloc perquè hi podien disposar d'un port de mar i també perquè hi havia un turó rocós que oferia unes característiques perfectes per a la defensa. Van convertir aquest turó en un recinte emmurallat que servia de protecció militar al primitiu nucli civil i a la base militar que va permetre la conquesta de l'interior de la Península.
Va tenir un procés de prosperitat que es veié refermat amb la concessió de l'estatut de colònia de dret romà (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco) que li va donar Juli Cèsar l'any 45 aC. L'any 27 aC, la ciutat experimenta el seu màxim apogeu quan l'emperador August la designa capital de la Hispània Citerior o Tarraconense. Durant els anys 26 i 25 aC, Tàrraco va passar a ser la capital del món, quan August va decidir marxar de Roma per instal·lar-se a Tàrraco per poder dirigir les campanyes militars contra els càntabres i els asturs. Durant aquests dos anys s'inicià una gran transformació urbanística amb la construcció d'edificis i infraestructures d'acord amb la importància que tenia la colònia.
La Vitalitat de Tàrraco
La vitalitat de la ciutat de Tàrraco es mantingué en plenitud fins a mitjan segle III dC. A partir d'aquests moments, s'inicià un procés de recessió com a conseqüència de la crisi general i de les primeres onades d'invasors germànics. Tàrraco va ser el centre neuràlgic de la millor època de l'Imperi Romà i els seus millors monuments daten d'aquella època. Alguns d'aquests monuments constitueixen peces úniques del patrimoni de la humanitat.
Una Ciutat Estructurada
La ciutat va arribar a tenir 70 hectàrees de superfície, que s'estenien al llarg de la inclinació d'un turó. Per aquest motiu, la ciutat estava formada per diverses terrasses:
- A la part més alta hi havia un recinte dedicat al culte imperial.
- La terrassa intermèdia acollia el fòrum de la província i el circ.
- La part més baixa estava ocupada pel fòrum de la colònia, el teatre, la zona residencial i el port.
Tota aquesta àrea estava envoltada d'unes magnífiques muralles, però amb el temps la ciutat també va créixer fora de les muralles. Aquestes són la construcció més antiga de la ciutat, bastides entre els segles III i II aC. Gran part de les muralles es caracteritza per un sòcol inferior de grans blocs de pedra i una part superior construïda amb carreus. En diverses zones de les muralles es poden observar diferents marques corresponents a l'alfabet iber.