Tàrraco Romana: Circ, Amfiteatre i Muralles Antigues
La Muralla Romana de Tàrraco: Extensió i Restes
Sembla que la muralla va arribar a tenir una longitud de quatre mil metres, però actualment només se'n conserva una cinquena part, que correspon a la part alta.
Portes d'Accés a la Muralla de Tàrraco
Quant a les portes d'accés, només en coneixem una, situada molt a prop de la Torre de Minerva, encara que fortament afectada per actuacions arquitectòniques posteriors.
El Circ Romà de Tàrraco: Curses de Cavalls i Carros
El circ era l'edifici destinat a les curses de cavalls i carros i estava situat entre la Via Augusta i el Fòrum de la província, a la zona alta. Tenia una forma allargada amb els costats curts corbats. Feia uns 325 m de longitud i fins a 115 m d'amplada i es calcula que tenia una capacitat per a entre 20.000 i 25.000 espectadors.
Construcció i Capacitat del Circ de Tàrraco
El circ de Tàrraco es va construir al segle I dC, sota el mandat de l'emperador Domicià, i té la particularitat d'haver-se construït dins de la ciutat, cosa per la qual té algunes característiques arquitectòniques especials.
Particularitats i Conservació del Circ Romà
Està considerat com un dels circs més ben conservats d'Occident, tot i que part de la seva estructura continua oculta sota antics edificis del segle XIX. De fet, una de les torres del Fòrum Provincial, la Torre del Pretori, oculta les escales que permetien el pas de la ciutat baixa fins al Fòrum Provincial a través del circ, amb el qual estava comunicat per passadissos subterranis.
L'Amfiteatre de Tàrraco: Espectacles i Història
L'amfiteatre, segons les últimes troballes epigràfiques, sembla que va ser construït a començaments del segle II dC. Es troba fora muralles i molt a prop de l'actual Platja del Miracle. Té una planta el·líptica de 130 x 102 m i una capacitat per a 14.000 espectadors.
Elements Clau: Arena, Cavea i Estructures
L'amfiteatre tenia dos elements funcionals fonamentals: l'arena, que mesurava 62 x 39 metres i era on es desenvolupaven els espectacles, al centre, i la cavea o graderia, on se situava el públic. Aquestes grades van ser construïdes damunt d'un pòdium per protegir els espectadors quan se celebraven espectacles amb la participació de feres. La situació d'aquest edifici al vessant del turó que baixa fins al mar va permetre d'aprofitar la pròpia roca natural per a la construcció d'un sector de les grades. Per a la resta, es va fer imprescindible bastir grans estructures mitjançant arcs i voltes.
Fossats i Passadissos Subterranis de l'Amfiteatre
Per sota de les grades hi havia una sèrie de passadissos que comunicaven amb els sectors de les grades mitjançant unes portes d'accés o vomitoria. Sota el nivell de l'arena hi havia uns fossats destinats a ubicar serveis auxiliars de l'amfiteatre i dels espectacles que s'hi desenvolupaven.
El Martiri de Fructuós i les Basíliques Històriques
L'any 259 dC, a l'arena d'aquest amfiteatre hi va patir martiri el bisbe de Tarragona, Fructuós, juntament amb els seus diàcons. En commemoració d'aquest fet, es va construir una basílica visigòtica en el mateix lloc del martiri. En el segle XII, damunt d'aquesta primera basílica es va construir l'església romànica de Santa Maria del Miracle. Les restes visibles en l'actualitat pertanyen a aquesta segona construcció.